vincles

Avui començo l'entrada donant les gràcies als que seguiu el bloc. Ens fa sentir bé saber que esteu pendents del viatge, i també ens fa sentir acompanyats llegir els vostres comentaris.

Ahir a la nit l'Endale ens va portar a sopar a un restaurant típic Etíop. Injera amb un licor de mel, i balls típics. Al principi vam pensar que entràvem a una mena de tablao etíop, però al final vam acabar tots ballant com ells (més o menys).

I avui al matí, nova visita al centre. Quan ens veu, el Pau ja camina (més que córrer) cap a nosaltres, i ja li anem reconeixent gestos. Quan s'apropa, aixeca els braços i acota el cap entre les nostres cames, i quan seiem, de seguida s'asseu entre les cames.

Avui hem portat galetes i sucs, i també descobrim com ens l'hem de guanyar. S'ha menjat mitja dotzena de galetes i dos sucs i mig (no som exagerats, només li hem donat dues galetes i un suc, i ell ha anat trobant la resta. De la vista está bé)

Com sempre hem jugat amb els globus al pati, i ell xuta i nosaltres el seguim. Està més actiu, ens busca per estar amb nosaltres, però també li agrada caminar sol.

Li hem sentit la veu per primera vegada. Ha repetit una paraula (que evidentment no hem entès), d'una manera que a mi m'ha semblat trista, però de seguida ha perdut la mirada, perquè hem descobert que li agrada el joc del  "tat". Somriu quan ens amaguem i apareixem de sobte.

Hi hem passat gairebé dues hores, però ni ens n'adonem. Avui hem marxat a l'hora de dinar, i l'hi he pogut donar una mica, i només una mica, perquè estava tip de galetes. Després ha anat als braços de la MRosa i ja estava a punt de fer la migdiada allí mateix.

No hem volgut interferir gaire, perquè ara que comença crear vincles ha somicat una mica quan l'hem tornat a deixar amb les cuidadores. És una mica trist deixa-lo allà precisament ara, però sabem que és bo per a tots, i que dilluns hi tornarem (diumenge és festiu) Per cert, sembla que dilluns farem la festa de comiat i ens el podrem endur ja cap a l'hotel amb nosaltres. Ja veurem.