Doncs sí, això del bloc ja es veu que anirà d'any en any… Com deia a l'anterior entrada, el facebook és més fàcil i immediat, però el bloc és més romàntic.
I ara rellegint l'última entrada veig que és una bona idea partir d'unes quantes fotos per anar-vos comentant què gran que s'ha fet el Pau, i les coses que li han anat passant.
Com ara el seu cinquè aniversari. Ara el joc és que busqueu una entrada del bloc de gener del 2012 o 2011 i compareu. El Pau creix, com tothom!!
… I a mida que creix, li anem trobant aficions. Com ara pintar. Aquest és el dibuix que va fer als reis Mags, el desembre de 2012.
I ara ve l'apartat papes orgullosos, perquè les següents fotos són del dia del lliurament de premis de dibuixos escolars d'alumnes de la comarca. Pau Balaguer Caba, primer premi categoria P4. Millor dibuix del Pla d'Urgell. Poca broma!!
I encara més aficions, putinejar a la cuina. Remenar pastissos, ous,…
Queda pendent un video del Pau trencant i batent ous per fer una truita. Llàstima d'errors al Google…
Foto amb la MRosa… Bona foto que encara tinc com a fons de pantalla al meu ordinador.
I també seguim fent excursions. Aquí una parada mentre fèiem la via romana d'Àger. A l'hora de fer excursions, el dia abans o els primers 10 minuts són crucials. El Pau no vol sortir, es vol quedar a casa, "és molt avorrit, molt cansat…" però un cop comencem a caminar, tot passa de cop. Caminar i sortir és guai… amb la moderació que cal amb un nen de cinc anys!!
Aquí quan vam sortir de cap de setmana cap a Salardú, mitjançant el programa "Vacances en família". Un cap de setmana en un alberg de joventut, molt bé de preu.
Que sí, que es va fent gran… Ulls.
També toca fer el pallasso. Aquí a Barcelona, un día que es va voler vestir tan ràpid que va equivocar-se en l'ordre de posar-se la roba. Però tot té solució, cap problema.
Apartat descobriments gastronòmics: els calçots. Això és a Valls, al març. Li van encantar els calçots. Menjar amb les mans, tacar-se, què més vols?
I la mona, és clar. Que no falti la xocolata. L'avi Josep s'encarrega de trobar la que en té més, i dura tot l'any!!
A Barcelona és el cosí gran, i s'encarrega d'atendre i entretenir la Vinyet amb els contes, i també la Izarbe. El Pau és canaller, i quan veu algun nen petit se li atança, li fa gracietes, carícies… són uns gestos que amb d'altres nens no acostumem a veure, i encara ara ens sorprenen.
Amb això dels "gran i petits" cal avisar a tothom qui llegeixi aquest bloc que el Pau ja no és petit, és mitjà. Que sapigueu que l'ofen MOLT quan al menjador criden als petits a dinar o al pati, i l'inclouen a ell. "No és just", diu. "Jo no sóc petit, sóc mitjà. Els petits són els de P3 i P4". Apa, avisats esteu.
Maquillat durant el festival "Esbaiola't", a Esterri d'Àneu a l'estiu. Bon cap de setmana per passar amb canalla. Com el Festival de teatre de Tàrrega, però per a petits.
I passant-s'ho molt bé al Tibidabo. Entrades aconseguides per l'avi Quim, que a partir d'ara té la responsabilitat de trobar l'oferta quan arribi l'estiu.
Una de les coses que més li agrada fer a l'estiu: nedar. I la veritat és que és ràpid, el punyetero. No com son pare… més aviat com sa mare.
Vacances d'estiu a Pineda de mar. Si vull fer migdiada, no em deixa. I a sobre li fa gràcia!!
 |
Li cauen dents. Ens diuen que és una qüestió genètica, i la veritat és que en això va molt avançat. També passa que li cauen aviat, i li costen molt de sortir, i el resultat és moltes setmanes menjant de costat i moltes fotos sense dents.
Apartat sociocultural: vam participar a la Via Catalana, i s'ho va passar molt bé. Encara ho recorda i en parlem, tot i que el seu gran record és quan corríem tots agafats de la mà. Cadascú els seus, de records.
Apartat cultural: visita a la fundació Tàpies. El Pau el va treballar a classe, i li va fer gràcia veure els mateixos dibuixos… en versió original.
Aquí intentant copiar un Tàpies.
I quan tornem al cole… aquest any ja li ha tocat fer algun deure. Aquí un dibuix de la mare. Cap problema. Molt guapa, ulls blaus… però el papa… allò que tothom diu si són els sostenidors, en realitat són les butxaques del xandall d'anar per casa. Influència del senyor Tàpies????
…I arribem a finals d'any. Al desembre, com ens passarà sempre, se'ns acumulen un munt de celebracions. La primera és l'aniversari de l'arribada del Pau. Aquest ja és el tercer, i cada any li toca un pastís de galetes i coco (que resulta que es diu Fabiola), amb el número d'anys a sobre i amb Lacasitos (aquí hi ha el número 3, però no es veu gaire…)
I per seguir amb les celebracions anem a Barcelona a menjar Injera (el menjar típic etíop). Aquí, saludant el seu tercer aniversari.
