Canalons. L'àvia contenta.
Ja vau veure fotos de la festa a Linyola, i ara me n'han passat algunes de les festes a Barcelona. El Pau va fer-se el guais amb tothom, i s'aprofita que de moment és el rei de la casa. En 15 dies començarà a tenir competència.
Com a educadet que el tenim, s'escoltava els consells de la tieta Montse,
... i va flipar amb el regal estrella: la moto!!!
He de dir amb orgull de pare, que passats 15 dies, ja pot estar fent una passejada d'una hora sense baixar de la moto.
Encara no tinc les fotos dels Reis, prometo penjar-les a la propera entrada. Com veieu, el Pau s'està adaptant d'allò més bé i sense gaires probemes. Aquest matí ho parlava amb el meu sogre. Amb el Pau potser hi ha problemes de comunicació (de llenguatge, millor dit), i a vegades no ens entenem, però pel que fa a la conducta, no crec que suposi més problemes que qualsevol nen de la seva edat. N'estem molt contents, i donem per suposat que tothom col.labora a fer-li fàcil. Gràcies!!!
El tema de les fotos emotives és que durant aquestes festes vam rebre un CD amb fotos que encara no havíem vist. Ens el va enviar una parella de Vigo que va viatjar amb nosaltres. Em fa gràcia penjar-les, i ensenyar-vos moments emotius que ni nosaltres havíem vist encara en foto.
Foto d'una excursió que vam fer tots plegats. Això era el turó Entoto, i la vam fer poc abans de marxar amb el Pau cap a l'hotel.
Les següents són més emotives. La gran foto de família el dia que vam anar a buscar definitivament el Pau. Hi som tots: pares i fills.
I aquesta sí que va és emocionant. Agraeixo al Juan, que va tenir l'encert de pensar en fer-la.
En aquest moment sortíem de la casa d'acollida on vivia el Pau, agafàvem la furgoneta i marxàvem cap a l'hotel. Ni nosaltres ni el Pau hi tornaríem. El Pau ja era nostre. Per sempre.
I l'última són del a festa de comiat que ens van fer al 'hotel. Cerimònia de cafè, amb crispetes i pa.
