i 5 mesos més tard...

Ja ni recordava el bloc... ningú en parlava... Fins que han fet aquest reportatge a TV3 sobre adopcions internacionals (l'endemà). Ens vam perdre la primera mitja hora, però després... un munt de records ens van tornar al cap. Sembla molt llunyà, però ha fet només mig any que coneixem el Pau. MIG ANY!!
Ara veig que vaig escriure una entrada cap al mes de març,... sense fotos, i ara torno a recuperar el bloc. Igual ningú se n'entera, però tampoc és cap propòsit recordar-ho. Simplement és una excusa per penjar fotos nostres i del Pau, i veure com va creixent i com es va adaptant...

Aquesta és una foto que vam fer a l'estany d'Ivars. Ens va agrdar, i la tenim a la nostra habitació.

L'1 de març va començar a anar a la guarderia, vam fer les seves primeres fotos com a estudiant. Cap problema. Va entrar rient, i encara ara riu quan entra... i quan en surt (esperem que no sigui cap mal símptoma).

Seguim fent excursions i ens ho passem molt bé. Com qualsevol de vosaltres que tingueu fills. Aquesta és a la font Vella, molt a prop de Linyola.

Deures de la guarderia... Havia de portar fotos de casa per fer un àlbum, i entre d'altres vam triar aquesta:

Una opció més difícil va ser la que havia de demostrar que ja se sap posar alguna peça de roba ell sol ("jo tu sol", com diu ell). Aquell dia no hi havia manera, però us asseguro que se'n posa (cada matí el porto jo, i si no ho fes, no sortiríem de casa...)

Aquesta foto és maca. Excursió al Delta de l'Ebre el cap de setmana del nostre aniversari de bodes. Fa tot just una setmana. Típica happy family, però no hi ha manera de fer riure al Pau (és més de riure espontani, ell)

Per als que us agrada el video... Recordeu el tema dels macarrons dels primers dies? Superats!! Menja macarrons igual que qualsevol altra cosa (era qüestió de tastar els de l'àvia Maria...) Hem de reconèixer que aquest plat no se'l va acabar; n'hi havia molts (més que menú infantil era juvenil), però podem donar fe que n'han caigut d'altres. Recordem els de la casa de Colònies la Manreana: plat adult de macarrons, i el Pau se'l va fotre sencer. Cap altre nen de  l'excursió ho va fer... Olè!! No en tenim proves gràfiques. Llàstima.

Bé, per re-començar el bloc no està malament.. Recull de fotos simpàtiques, i el propòsit de no tornar a perdre el costum d'escriure.

Ja han passat 3 mesos...

I Déu n'hi do, com està el Pau, i com estem nosaltres. Tots contents, i el Pau adaptant-se d'allò més bé. Amb daltabaixos, és clar, però fent-nos gaudir d'aquesta experiència.

Fa gairebé dos mesos que no escric a bloc, però us asseguro que provaré de posar-m'hi més sovint. El que passa que he entrat en una rutina que fa que no hi pensi. La rutina de la feina, de ser papa, de la normalitat. I ara que hi penso, la mateixa normalitat fa que oblidi que un dia vaig començar un bloc on volia escriure sobre l'experiència de ser papa, fer el seguiment del procés d'adopció a Etiòpia, i ja no penso a escriure. 

M'hi torno a posar ara mateix. Encara que només sigui per ensenyar-vos fotos fotos noves.

Veig que l'úiltima entrada és del 8 de gener, però no tenim cap foto de Reis, vaja