dimarts, 30 d’agost del 2011

pizzes, ous ferrats i anar fent...

És clar, si ja tenia el bloc mig penjat, durant l'estiu ja us podeu imaginar... i la veritat és que hi ha tema per penjar, perquè el Pau cada cop parla més, cada cop és més autònom, i cada cop més de tot.
Recupero les entrades al bloc perquè hi ha videos que no volem perdre, i que segur li voldrem ensenyar quan sigui gran. Per riure. I perquè en tinguem un record molt emocionant. Aquí teniu el proper Ferran Adrià:





 

Ja veieu que s'espabila. Realment és sorprenent la capacitat d'adaptació i d'aprenentatge que demostra. Si això ho llegeix algun pedagog, algun psicòleg, algun mestre, dirà "és clar, a aquestes edats son espongetes..."; evidentment tothom ho ha sentit a dir alguna vegada, però ara que ho hem viscut realment és espectacular.
Un altre video de menjars. Li deia a la MRosa que sembla que només gravem videos del Pau menjant... però vull pensar que només és casualitat. Video destinat a la llagrimeta de les àvies (o no).


Queden lluny els temps dels "macarrons no". Menja com qualsevol altre. Bé això tampoc, perquè el Pau menja de tot, i fins i tot les mestres de la guarderia se'n sorprenien. Això sí., queda una assignatura pendent: la clara d'ou en qualsevol forma. N hi ha manera. Temps. Cal temps.

A Linyola, el Pau segueix acostumant-se a tot. A l'estiu, dinars o sopars a casa els avis, amb els cosins, descobrint la tele, i demanant per sopar el que a ell li agrada.






Un altre gran descobriment han estat els gelats. Sense paraules. Si menja gelat hem de portar un carregament extra de mocadors, tovallons, o papers diversos.



Ja veieu que el bloc es deu assemblar a qualsevol altre bloc de nens que pogueu seguir, però els que ho vivim en primera persona estem realment encantats amb el Pau i la seva evolució. No deixem de meravellar-nos. Amor de papes, en deuen dir...

Bé fins aquí. Torno a prometre més constància amb el bloc, perquè no he pogut penjar videos del Pau en bici, en camió (sí, sí,... el tiexavi va marcar profundament)