Judici i futbol

Avui al matí ens hem guarnit per anar als jutjats a que la jutgessa declari el Pau com a fill nostre. Un tràmit de 10 minuts on ens han preguntat si coneixíem alguna cosa d'Etiòpia, si tením fills biològics, si coenixíem famílies adoptants,... hem contestat a tot, i la jutgessa ha dit una frase en amarinya, de la qual només hem entès la paraula "Degu". L'Endale, el nostre guia i traductor ens ha dit que el Pau ja és fill nostre.  Ha sigut emocionant, però com que sabíem que era un tràmit, doncs "gràcies" i cap a casa. I quan han fet el mateix totes les parelles, hem anat cap a la casa d'acollida a veure el Pau.   

Quan hem entrat amb la furgoneta, alguns nens ja ens esperaven  mirant-nos per una finestra. De seguida hem vist el Pau, i ha fet un somriure d'orella a orella que encara no li havíem vist.  Però tal com hem entrat, se li ha esborrat el somriure i s'ha tornat a quedar quiet mirant al fons de la sala.  Però  aquest cop ha durat menys. Hem jugat amb ell, i de tant en tant apareixia el seu mig somriure, que ja comencem a trobar familiar. A mida que anem jugant amb ell tenim la sensació que li falta estimulació. Sap jugar sol, però li costa interactuar amb nosaltres. La MRosa li ha fet unes patarrufes a la panxa  tot  jugant, i el Pau s'ho passava bé, li agradava, però no acabava de reaccionar, com si no li sortís el somriure... Paciència, tot arribarà. 

S'ha aixecat d'una revolada, i hem sortit al pati   a jugar amb una pilota.

                                                                

Com veieu, apunta maneres... Serà el proper noi de Linyola?

Nota per a l'Hug: ves preparant les lliçons de futbol que li volies donar...

Avui hem estat amb ell gairebé dues hores, i com ahir, també se'ns han fet curtes. Hi ha rumors entre el guia i la directora del centre que ens diuen que potser dilluns o dimarts el Pau ja podrà venir amb nosaltres definitivament. Nosaltres pensem que és massa ràpid i no ens volem fer il.lusions. Ja veurem...

Quan marxàvem, la sensació del matí: li dèiem adéu al Pau, i llavors s'ha girat, m'ha buscat i m'ha fet una abraçada. No sé què més escriure.