Avui sí

Avui hem conegut el Pau. Avui ha pres sentit tot el desig de fa ja cinc anys, des que ens vam casar... Volíem tenir un fill i avui l'hem conegut.

Avui han quedat plenament justificats aquests anys de frustracions, desitjos, pors, il.lusions i espectatives. Avui ha sigut un dia que recordarem per sempre.  Avui hem conegut el Pau. El nostre fill.

I ens l'han fet gruar, perquè resulta que avui al matí feien una inspecció al centre, i no hi hem pogut anar. Ens han portat a fer el turista per la zona del mercato d'Addis Abeba, un gran mercat a l'aire lliure, ple de menjars, roba, aparells electrònics,... i visita inclosa a la botiga d'un amic del guia. Hi ha coses que són iguals a tot arreu. Ens ha agradat molt, però tothom estava més pendent del que ens esperava a la tarda que no pas de la visita. Després de dinar hem anat cap al Centre, on ens esperava el Pau.

En una sala gran hi havia tots els nens, les cuidadores ens han indicat on era el Pau, i finalment l'hem vist. Al principi s'ha mostrat espantat, gairebé no es movia i tenia la mirada fixa cap al fons de la sala. Ni ens mirava. Nosaltres li dèiem "hola, hola", però no reaccionava. Li havíem de donar temps...  Potser hem estat una hora així... llavors han aparegut unes xuxes, i de cop ha començat a somriure, i a poc a poc ha anat agafant confiança. A partir d'aquest moment ja hi hem jugat, li hem fet petons, corríem, i ell somreia i feia aquell gest que fa 4 mesos que vèiem només en una foto. Hi hem estat unes tres hores. Ha sigut una tarda molt intensa, maca, emocionant, i que anirem païnt a poc a poc. Demà hi tornarem, i ara ens queda la curiositat de saber com ens rebrà, com ens reconeixerà,... però alhora tenim la seguretat que quan ens vegi, si li costa estar relaxat amb nosaltres, durarà poc, i segurament  passarà poca estona quan farà un somriure com el de la foto, amb la diferència que ara aquest somriure el tenim amb nosaltres.