primer dia a l'hotel

Avui hem passat el primer dia a l'hotel amb el Pau. La primera nit. Pares novells. Gairebé no hem dormit perquè cada dos per tres ens despertàvem si sentíem el Pau. I és clar que l'hem sentit. El Pau respira i somia... doncs a cada gemec, els papes novells a mirar què passava. Tota la nit. Segur que hem dormit, però a trossos. El Pau, 9 hores d'una tirada. I després una i mitja de migdiada (aquesta, tots tres junts)

Quan hem baixat a esmorzar hem comprovat que no érem els únics. Tots els primerencs fèiem una careta de son... però contents. Abans d'esmorzar l'hem banyat per primer cop, i es sorprenent la dificultat que té per jugar. L'hem assegut a la banyera, i així s'ha quedat. Només quan li hem donat un tap a jugat una mica, però de picar amb les mans a l'aigua i riure, res de res. 

Els dies es faran llargs a l'hotel, perquè és un espai tancat on hi ha poca cosa a fer. Juguem amb els nens al pàrquing, però no estan acostumats a jugar entre ells i juguen sols o amb nosaltres. Una altra cosa sorprenent.

Nosaltres hem combinat estones al pàrquing i estones a l'habitació, que és on es mostra més juganer. Riu i juga amb nosaltres, i ja gairebé no apareix aquella mirada de bloqueig i de tensió. Ara és fàcil fer-lo riure. 

Però també li coneixem els punts dèbils. De sobte somica, fa una cara molt trista, i repeteix alguna paraula en la seva llengua. Ara sabem que això vol dir que té pipi, que no li agrada rodar per l'habitació sense pantalons, o que té gana.

Amb la gana ens comencem a posar seriosos, perquè si no estaria menjant tot el dia sense control. Pensem que es deu a que ha passat gana al centre (o abans) i ara hi ha més delit. També pot ser causat per mateix neguit de la situació que està vivint. Cal controlar-lo, i donar-li la seguretat que el menjar no li faltarà... però a l'hora que toqui.

A la MRosa no l'afecta tant, però quan plora, posa aquella cara tan trista (o a mi m'ho sembla), l'abraçaria i em posaria a plorar amb ell. Però no ho faig. Entenc el que li passa, i per tant, l'abraço, el faig somriure,... estrategies de papa primerenc.

Avui no us penjo fotos perquè ara el Pau dorm, i no vull fer soroll engegant la càmera i buscant els cables. Dema ho faré abans. Avui ha estat un dia bastant atrafegat, i ara estic cansat. Hem tingut un sopar mogudet, perquè han trigat gairebé dues hores a portar-nos el sopar (crema de pollastre i truita). Pensem que és perquè avui al vespre els ha marxat la llum 3 vegades, però ho podrien haver dit... Menjador petit, gent cridant, gent emprenyada, nens plorant.... 

Ara la MRosa ha sortit a caminar una estona amb una altra mare. Han fet bé, perquè des que som aquí pràcticament no hem fet cap mena d'exercici, i avui especialment cal desconnectar.  L'espero escrivint això. Quan arribi, a dormir.