Matí de passeig pels carrers propers a l'hotel. Per fer temps fins a la tarda. Un parell d'hores caminant entre botigues, gent, fum, però en aquest ambient africà que ja ens és familiar, i que trobem fascinant. Per a qui ja els ha arribat el fred, hem de dir que aquí estem a uns 18º, i que voltem amb samarreta de màniga curta per tot arreu.
Un parell d'hores caminant, amb coca-cola mig calenta pel mig (30 cts.), i a dinar a l'hotel. Aquí han començat els nervis. La MRosa ha explicat que ella ja els té d'abans, i que li ha costat dormir.
Cap a quarts de quatre ja hem marxat cap al centre a buscar el Pau i portar-lo amb nosaltres per sempre.
Ara quan ens veu, ja abans de baixar de la furgoneta, ens fa un somriure immens, d'orella a orella. Quan ha vist a la MRosa, de seguida ha vingut a demanar-li coll. I ja no se l'ha tret del damunt... fins a l'hora del pastís.
Avui al centre han fet una festa de comiat per als nens que marxen, i els han fet un pastís. Ja veieu que al Pau li agrada el dolç (i les galetes, i la sopa de verdures, i l'arròs,...)
Quan hem acabat el berenar, ens hem fet fotos, i hem marxat cap a l'hotel.
L'he portat a la falda tota l'estona, i un bon tros de camí se l'ha passat somicant. Li feia por cada arrencada, i cada sotrac de la furgoneta (a més hem trobat un embús africà, que no té res a veure amb els nostres. Si no hi ha semàfors, ni policia, i molts cotxes i més furgonetes...imagineu)
A l'arribar, i només baixar de la furgoneta ha vist una pilota, nens, i com si no haguès passat res.
A l'habitació tampoc s'ha fet estrany. Uns minuts amb la mirada fixa (ja el coneixem, aquest bloqueig). Després li hem ensenyat uns llibres i mentre els mirava parlava i somreia. Ha estat molt divertit.
I just quan anàvem a sopar, ja li entrava la son. Per cert, us heu perdut veure'm vestir un nen per primera vegada. Llàstima de video... I això que aquest es deixa... Igualment hem anat a sopar, i ha demostrat la seva fama de menjador davant la resta del grup: un bol de purè claret de verdures, i un platet d'arròs. El purè amb la mare, i l'arròs sol. I encara demanava pa i peix.
Per avui ja n'hi ha hagut prou. Ja el dutxarem demà, que ja hem tingut massa emocions.
ja s'acabat aquest llarg viatge,el Pau ja està amb vosaltres. Ja queda menys per coneixe'l en persona. Felicitats.
ResponEliminaDesprés de veure com "jala", jo em plantejaria un canvi d'ordre de cognoms, pq aquest nen és , sense cap mena de dubte: de CAL CABA! ;)))
ResponEliminaJa es poden preparar tots els cosinets!!
Està clar que haurem de vigilar que el Pau no se'ns endugui tots els tuppers de la mama!!!
ResponEliminaSemble tot un homenet tan formal!!!!
ResponEliminaGràcies Quim i MRosa per deixar-nos gaudir d'aquests moments. La Júlia i jo seguim el Pau a diari i ens encanta. Ahir al veure el video del Pau com a proper "noi de Linyola" a la Júlia li va caure una llàgrima d'alegria i emoció i em va dir "mare passa'm el link del Pau que a partir d'ara el vull mirar jo sola".
ResponEliminaGràcies una altra vegada i enhorabona
Hem vist els videos amb Hug i pregunta per que li parleu aixi al Pau i en la foto del Sofa diu que com es que us heu emportat el sofa de casa lavi maecelino. Felicitats
ResponEliminaFelicitats, se us veu molt bé a tots tres!!
ResponEliminapau,estas molt guapo lateia es molt guapa que l'avia maria es molt guapa.
ResponElimina(tot aixó ho ha escrit la Teia per vosaltre)
El Pau no és l'únic que té tos. La Teia avui és a casa l'avia ( acostipada) i pel que veig l'estan introduint al mon de la informàtica. Estic segura que el video del Quim vestint al Pau ens hauria fet plorar a tots (queda el dubte si d'emoció o de riure).
ResponEliminaMoltes felicitats ja sou pares a jornada complerta. JAJaJa!!1
Moltes felicitats a tots tres, per fi ja esteu junts. Gràcies per deixar-nos compartir aquests moments tan especials amb tots nosaltres. Un petó molt ford i a veure si ens veiem aviat.
ResponEliminaBé, ja ha acabat un procés, però que sapigueu que en comença un altre. Una abraçada molt forta.
ResponEliminaJa està be el tema del pastís ja... però que no faltin els entrepans de cansalada, el cigrons i les llenties (amb pringe, evidentment) els callos, botifarra amb seques...
ResponEliminaJa veiem que està fet tot un homanet i que us en sortiu prou be, i pel que veiem no te problemes amb la menja, aixo es bo. Ja se.....el primer dinar a Barcelona costelles a la brasa amb allioli, je, je je.
ResponEliminaQuim i M. Rosa!
ResponEliminaEns teniu a totes emocionades!
Un petó des de l'Escola d'Adults!
Felicitats a tots!
ResponEliminaI gràcies per deixar-nos participar en aquest procés tant emotiu i emocionant.
He gaudit molt amb les imatges i comentaris.
Fins aviat, una abraçada.
Francesc