avui metge

Avui ens hem quedat al matí a l'hotel mentre la resta del grup ha sortit a fer un passeig (allà on no els puguin veure gaire...). 

Ens ha anat bé un matí tranquil, perquè el grup de murcianos amb qui compartim l'hotel (i que són molt sorollosos) tampoc hi eren.

Com sempre, hem combinat estones a l'habitació i estones al parquing. Juguem, ens perseguim, riem, però de sobte, el Pau s'ha posat neguitós, ha començat a plorar i no hi ha hagut manera de consolar-lo. Ha sigut un plor molt desconsolat, i no sabíem què fer. A l'habitació seguia plorant, potser més i tot. El que s'ha de fer, que entenem que és deixar-lo plorar és difícil, perquè no tenim ni idea de què li deu passar, però ens posem (o ho intentem) posar-nos en la seva situació. "Estic a una casa d'acollida, m'han abandonat, ara venen uns senyors estranys que parlen estrany i se m'enduen, i jo no els entenc. Però al mateix temps m'hi sento a gust i tinc més menjar del que puc endrapar". El mínim és tenir una enrabiada per no entendre res. I nosaltres a aguantar-la, però és molt dur, només poder mirar-te'l, i anar-te atansant al ritme que ell vol, fins que es deixa abraçar, i poc després s'ha adormit, que és una manera de tancar la situació.

I a la tarda hem anat al metge. Un viatge en taxi creuant bona part d'Addis Abeba. Jo no podia deixar de mirar la gent del carrer. Molta gent, molt trànsit, molt fum. Avui ha plogut, i la ciutat ha qiedat d'un color gris fosc. Molts carrers no estan asfaltats, i quan plou es cobreixen d'un fanguet fosc, barreja de pols, oli, sorra,... Però la gent surt al carrer, gairebé sempre arrosegant alguna bossa, xerrant, rentant sabates (hi ha moltíssima gent que  es fa netejar les sabates!!)  comprant o venent, o simplement caminant o quiets i mirant.

Total que després d'un viatge d'uns tres quarts d'hora, hem arribat a l'hospital. Res a veure amb el que hem vist fins ara. Hi ha un altre nivell. Ho dic pel propi edifici, la gent que hi havia a dins, tant metges com pacients.

Primer ens han demanat el nom antic del Pau, i hem pagat la visita (80 birrs, uns 4 euros) Ens ha visitat un doctor molt amable i juganer, ha visitat el Pau, i ens ha dit que no patim, que l'evolució és bona, i que els nervis són producte de la situació que està vivint. Ens han fet una anàlisi d'orina (25 birrs, poc més d'un euro), i tot està bé. Cap problema. Cap a casa. Vull dir cap a l'hotel.

La tornada l'hem feta amb l'autocar del grup (tothom ha aprofitat per fer visita al pediatre), i m'he assegut el Pau a la falda. Ha estat parlant tota l'estona. Jo no l'entenc, però dedueixo que deia la paraula cotxe per cada cotxe que passava, i la paraula botiga, llum o gent per cada botiga, llum o persona que veia passar. Cotxe o furgoneta es diu "maquinel.la", la resta, impossible de transcriure. Jo he dit també un munt (UN MUNT!!) de maquinel.las.

Quan hem arribat, una altra petita enrabiada, però aquesta ja era de cansament, i la banyera (que cada cop li agrada més) ho ha solucionat.

Només tocar el llit s'ha quedat fregit. Jo l'he ajudat una mica, posant-me al seu costat i acariciant-lo.

Avui la connexió és bastant dolenta, i no us podem penjar cap video ni foto. Us els devem.

PD: el birr s'ha devaluat tant des de l'estiu, que una parella que va venir a buscar al seu fill al juny, tot i pagar els mateixos 80 birrs, al canvi els va sortir per 15 euros!!!