Aquest matí ens hem quedat a l'hotel. La resta del grup ha marxat d'excursió a veure uns prats, però nosaltres hem preferit quedar-nos a l'hotel perquè teníem pactada una video conferència amb els avis de Barcelona, i perquè pensàvem que ens convenia quedar-nos un matí amb el Pau tranquil.lament i sense soroll.
La primera no ha pogut ser. Ha marxat la llum, i ens hem quedat sense connexió tot el matí.
La segona sí. Hem estat amb el Pau jugant a l'habitació, si ens venia de gust baixàvem al parquing a jugar, i tot això ha permès anar fent descobriments: li agrada que el perseguim, fer tombarelles al llit, xutar i córrer darrera una pilota, jugar amb capses i ampolles buides, però no li agraden els peluixos ni els animals en general (li hem ensenyat un llibre on hi havia fotos d'animals, somicava). També va aprenent a demanar pipi, i aquí han tornat a aparèixer els papes novells amb resultat de pixats per terra, pels pantalons, els calçotets, l'alfombreta del lavabo,... i alguna a dintre la tassa també (O què us penseu?)
Durant el matí ha plogut, i jo he compartit amb el Jordi (un altre papa novell) l'experiència d'anar a treure calers a un banc etíop. El caixer s'ha bloquejat, l'han desbloquejat... Com? doncs apretant un interruptor que hi ha al costat del caixer!! Ni hi ha hagut manera, i hem entrat a l'oficina. Passaport, adreça de l'hotel , telèfon, ... i una peça rodona per anar a una altra finestreta a recollir els diners. Curiós.
A la tarda les mames i els fills han anat a l'oficina d'immigració per fer-los els passaport, però no ha pogut ser (teníem una reunió, o el guia ha arribat tard?? mai no ho sabrem...)
I al vespre ha arribat el gran descobriment del dia: el Pau ha descobert el plaer de jugar a la banyera. Ja l'havíem banyat abans, però no ho disfrutava. I avui sí. Esquitxades, xap xap a l'aigua, riures, i papes novells xops.
Total ,que estem cansats. Prometo no riure quan vingui un papa no novell i em digui que ja veuràs com cansen els nens. Ara el Pau ja dorm des de fa una mitja hora. Com veieu, les últimes entrades al blog les faig quan el Pau ja dorm, perquè abans no hi ha manera...
Això ja és una familia con todas las de la regla, pares no són pares fins que estan esgotats!!!!.
ResponEliminaL'HUg vol que feliciti al Pau per tenir-lo de cosí (a ell a l'Hug, es veu que això és una sort que te el Pau) i també diu que te ganes de veure'l (ara li ha quedat clar que no viurà a cal Caba i això el tranquilitza (no fos que el Pau li prengués els avis....., serà un Nadal sense gelos eh????.
Apa petons i a l'espera de novedades en el blog
Qins ull el tio" Ja qusi semble que el tenim al poble,
ResponEliminael veiem tan sovint i tan animat,que si continue així s'integrará al ritme dels cosinets com si res.
Adeu pares esgotats!!!!!!
Xules les fotos, se us veu molt bé a tots 3. Us esperem a mb candeletes!!!
ResponEliminaHola Família,
ResponEliminaM'alegro que tot estigui anant bé!!! per aquí amb ganes de conèixer el Pau en persona!!!!
Una abraçada.
M. Camí Carreres
Hola,
ResponEliminaDes del Consell Comarcal també estem molt ilusionats i enganxats en aquesta pàgina. Cada dia hi ha ganes d'obrir l'ordenador i llegir com us ha anat el dia. Quina emoció, molts petonets papis i records des de Cervera que fa un fred que pela!!!!
Eeei cuidadín amb anar pixant tot l'hotel, a veure si us faran fora i haureu de venir cap a casa abans d'hora!!
ResponEliminaHola, hola!! Per fi entens allò del cansament que dèiem, eh!!
ResponEliminaApa, disfruteu-ho, que quan agafi confiança... encara correrà més!!!
Una abraçada,