un dia estrany

Avui les mames i els fills han anat al Departament d'Immigració per fer els passaports dels nous catalans, gallecs i navarresos. El problema és que ens han vingut a buscar amb les cuidadores del centre (es veu que al Departament no hi poden entrar mames adoptants des de la reunió d'ahir (creiem). Total que ha estat un dia bastant incomprensible per a tothom. Les mares esperant-se a fora, el guia prenent un cafè, i les cuidadores a dalt amb els nens. Una hora ben bona així... i després han tingut tancades a les mames amb els nens a la furgoneta perquè el guia negociava l'escurçament de les dates per tenir enllestits els passaports. Un trasbals important.

I quan ens hem tornat a trobar a l'hotel, el grup ha decidit dinar fora. Semblava una cosa ràpida i ens hi hem estat dues hores ben llargues (una hora per servir-nos) Més nervis.

Descobrim que el Pau es neguiteja molt quan té pipi, i pensem que és que li fa mal. Demà anirem a veure a un metge...

A més a la tarda la migdiada no ha anat bé... s'ha aixecat molt nerviós, i ha estat molta estona endormiscat. Ens ha costat gairebé tres quarts d'hora que s'espabilés.

I a més avui l'he castigat. Deu segons de cara a la paret, i després abraçada, petó i dutxa. A partir d'aquí tot ha millorat. El Pau ara disfruta a la banyera, es llença aigua per sobre, fa xip xap, i riu molt.

A més avui ja ens ha fet petons espontanis sense demanar-los-hi. Ha estat molt emocionant. I ens entén quan el portem a fer pipi, i juga al nostre llit ja de bon matí, i busca a la mare per abraçar-la i endormiscar-se al pit. I quan em veu després d'una estona de no estar junts, em somriu i corre per abraçar-me també.

Ja veieu que malgrat ser un dia estrany, el Pau cada dia és més nostre i nosaltres més seus.

Bona nit!!