 |
| Afegeix la llegenda |
Avui ha sigut un dia molt dur. El Pau s'ha aixecat dues vegades plorant amb molta desesperació i desconsol. No hi ha manera de calmar-lo, i no ens entenem gens, per tant no li podem dir: "estàs trist pel que sigui..." Només queda el recurs d'esperar, fer-li algun petó o alguna abraçada,... sempre i quan els accepti i el seu patiment el permeti desconnectar i entendre-ho.
Ha passat cap a quarts d'una i cap a quarts de set... Gairebé no he dormit en tota la nit. El Pau gemegant, o plorant, i sense saber què fer...
Imagineu-vos que perdeu tota la vostra família, us porten a una nova on malgrat tot, no podem donar-vos l'estimació que necessiteu. I de cop venen unes persones d'un altre món, que parlen molt estrany, d'un altre color de pell, que se us enduen, que us diuen coses que no enteneu, i vosaltres el que voleu és la vostra mare i no la sabeu demanar... Així es deu sentir el Pau, i nosaltres som els extraterrestres.
Al migdia ha tornat a passar, i a la tarda s'ha repetit el mateix. Crits plors, desesperació. Al migdia jo no hi era (he anat a l'ambaixada espanyola a demanar el visat del Pau. La paperassa va bé, i ja tenim ganes de tornar) És esgotador, física i mentalment, perquè seguim sense saber com consolar-lo. Un dia molt dur.
Quan he llegit el Blok, m'he posat al vostre lloc i he compartit amb vosaltres l'estona de confusió per part del Pau. Arribarà el moment en que serà verdaderament vostre...i quan he vist el video... ja tornaba a ser el Pau que volem veure aviat
ResponEliminaÀnims, suposo que esteu superant etapes en l'adaptació del Pau amb vosaltres i vosaltres amb ell. En tot cas heu de perseverar... Ho esteu fent molt bé i realment sou admirables. Una abraçada molt forta.
ResponEliminaPer cert, la gent del Clot us envia molts records i petons, i té moltes ganes de veure fotos i videos!
ResponEliminaQuan ploren i res els consola és dur, però pert sort tot acaba passant. Només cal esperar i ser els "superpares" que tot ho resisteixen! Això sí, intenteu descansar que ho resistireu millor. Molts petons i ànims!
ResponEliminaànims, tot vol el seu temps, entenc que ha de ser dur per tots tres. Petons i aupa familia!!!! Que tot passarà i el Pau estarà de perles! PETONS
ResponEliminaTranqui que tot requereix el seu temps, ja veuràs com tots aquests neguits s'obliden. Els humans tenim uns facilitat extrema per oblidar els mals records, només queden els bons. T'ho dic per experiència. Per cert, serà culer, no? ... Collons quin partit!!!
ResponEliminaHola Quim, no us desespereu;´ja és normal que li passi això al Pau . Tot és tan nou per a ell ... també per vosaltres , que ja veieu el que esteu patint .
ResponEliminaVinga, ànims que aviat tindrà els seus cosins i farà molts amics a Linyola i s'ho passarà d'allò més bé . I amb uns pares com vosaltres, què pot esperar més a la vida...
A veure si veniu aviat al CFA amb el Pau , Quim. Tenim tantes ganes de conèixer-lo. Petoneeeets
Maria