Primer dia a casa

Després del tràfec d'ahir, avui hem passat al nostre primer dia junts a casa. Gairebé dotze hores d'una tirada, i només les dues últimes al nostre llit. Ni un plor en tota la nit, i nosaltres ja ni ens hem mogut per escoltar si respirava o no. Ja som una mica veterans en aquest sentit...

Avui per al Pau ha estat un dia de descobriments: tots els calaixos que tenim, tot el que hi ha dins els calaixos, els comandaments de la tele, del video, de l'equip de música, les estanteries que estan al seu abast i el seu contingut,...

La principal tasca dels pares novells és anar darrera del Pau recollint tot el que deixa enrera, o anar trobant posteriorment un clinex a calaix dels coberts, peces de fusta al mig del passadís, el comandament de la tele a la cuina,...

però el descobriment més important ha tingut caràcter meteoròlogic: el cinc graus d'avui. La cara que ha posat quan hem sortit al carrer era d'incredulitat, aquella que se'ns posa quan veiem o sentim alguna cosa absolutament novedosa. Què és això? Què em passa al cos i a la cara? Pareu-ho!! Clar, inevitable. Ve d'Etiòpia, 18º tot l'any. Hem durat dos minuts al carrer. Plors i cap a casa. 

Durant el dinar, nous descobriments: la patata i la mongeta bullida, i la mandarina. Tot agrada; això sí, la mandarina tallada ben petita, que si no fem carotes.

A la tarda hem intentat tornar a sortir, però llavors ha vingut el drama. Clar, tornar a passar fred... plors i bloqueig. Estratègia: no diem res, amb la roba d'anar per casa, baixem, i si té fred ja es queixarà. Efectivament: només baixar ha demanar l'abric, i ha aparegut el Pau divertit, espontani i cantaire que tenim a casa. Tot el passeig cantant i corrent.

Com que d'endreçadet ho és de mena, quan hem tornat a pujar ens ha ajudat a endreçar tot el que hi havia per terra ( o gairebé) i poc a poc, dutxa (ara hi és amb la MRosa), soparem i si tot va bé, a dormir aviadet.