Avui fa deu dies

Ja fa deu dies que som aquí amb el Pau, i tot comença a tenir pinta de normalitat. El Pau menja bé (la pasta no), dorm unes 10 hores seguides, i sovint fa migdiada, però sempre li costa anar al llit. Mai menys de mitja hora o tres quarts, però ja m'han dit que això és normal, i que encara podem dir que tenim sort... No es fa gens estrany a casa, i ja ho ha tocat tot.

Aquí el tenim, obrint-se pas com a músic.

Seguim sense entendre'ns gaire, i això és el pitjor. Quan ve somrient i parlant o cantant, és fàcil tornar-li el somriure i fer-li que sí amb el cap, però quan ve seriós, repetint una paraula moltes vegades, o inclús quan plora, llavors no sabem què fer. Igual ens està dient "tinc por", pèro no ho sabem, i llavors la impotència augmenta.

Per sort, aquests moments són puntuals, i podem dir que el Pau s'ho passa bé a Linyola amb nosaltres, o amb la tieta Montse quan ens ve a veure:

Amb els cosins ja s'està disparant, i com que la canalla s'entén tota, doncs ell ja corre i juga amb tots. Un altre gest de normalitat. De moment l'únic que no és normal és el nostre estat de cansament. A quarts d'onze ja dormim. Abans eren les onze i encara teníem ganes de mirar la tele, fer la xerradeta,... però ara justet arribem a les deu, i a mitja horeta més tard ja diem: "per dormir aquí, anem al llit..." I l'endemà a quarts de set ja el tenim al llit. A mi ja m'està bé, perquè normalment ja estic llevat, però la MRosa, que podria apurar una miqueta més, doncs no. També ens han dit que això se li passarà cap al quinze anys. Per tant, paciència.

Aquest cap de setmana han vingut a veure'ns els avis de Barcelona. L'àvia va poder restablir el seu honor. Després del rebuig inicial als macarrons, ens va portar una quants canelons. el Pau els va provar, i...

                  

L'àvia es va quedar més tranquil·la. "No era jo, eren els macarrons". De moment va ser un canaló, demà en tindrem més. A veure què....

El Pau els va fer les seves primeres fotos:

No està malament.... Una mica desencuadrada...

Bé, un cap de setmana normalet.

Tornaré a escriure,.... Algun dia.

Bona nit.