Com us deia ahir (o abans d'ahir, que ara m'he despistat...), la vida dels pares novells que han arribat d'Etiòpia comença a ser tan rutinària com la de qualsevol altre pare.
El Pau no es fa estrany a casa, li costa anar fer la migdiada i anar a dormir al vespre, es desperta molt d'hora, no fa gaire cas, ho toca tot, se li escapa el pipi, juga, riu i canta tot el dia (a vegades massa), en fi, un nen normal.
Amb això no vull dir, ni molt menys, que el procés d'adopció s'hagi acabat. Encara queda molt terreny per córrer i experimentar, per encertar-la i equivocar-nos, per anar construint les rutines necessàries que facin que el Pau senti realment que té una família que ja no el deixarà mai, però nosaltres ja som aquí, ens anirem veient amb tots els que heu anat seguint el bloc, i us ho podrem explicar personalment.
La idea del bloc va sorgir per tenir la família a prop durant l'estada a Etiòpia, poder-los mantenir al corrent de com estàvem i què fèiem, per desfogar-nos (perquè no?)... i estalviar-nos pasta, perquè el bloc és més barat que el telèfon. Després vam pensar que també seria una bona idea extendre-ho a tothom qui volgués. Amics, coneguts, saludats, companys de feina, i algú altre. I se'ns van ajuntar molts seguidors. Miràvem les estadístiques i hi havia dies que el bloc havia tingut més de 100 entrades. "Nosaltres ho hem dit a tanta gent?", ens dèiem...
Això dóna pas als agraïments. Gràcies per seguir el bloc, per escriure comentaris, per fer-nos riure i fer-nos sentir a prop.
Anar a buscar al Pau ha estat una aventura única, molt emocionant, enriquidora. Compartir-la l'ha fet millor encara.
Total, que fins aquí arriba la història del viatge a Etiòpia per anar a buscar el Pau. Ara ja som tots tres aquí, i seguirem explicant, però ara de viva veu.
Potser m'agafa el rampell i segueixo escrivint al bloc, però ho faré quan em vingui de gust, quan tingui alguna cosa a explicar, quan necessiti tornar-me a desfogar,... ja no ho faré sistemàticament com fins ara.
Si algun dia us pica la curiositat i torneu a entrar al bloc, és possible que hi trobeu escrita alguna altra experiència, però no us puc dir quan l'escriuré. Això m'ho diran el temps i les ganes.
Gràcies a tothom,
Quim.-
Snif!
ResponEliminaOK machote, ja ens ho explicareu "in person" ja sigui aquí o allà. Petonets per a tots tres de tots quatre.
ResponEliminaencara que de lluny seguim el bloc,estic pensant en altres criatures d'aquesta edat i també els agrada experimentar totes les coses i com que per el Pau moltissimes son noves per aixó te pressa per experimentarne moltes. ja anirá perdent part de tanta curiositat.
ResponEliminaHola Quim i Maria Rosa . Per fi ja esteu més tranquils i amb l'expèriència de tots aquests dies ja tot és més fàcil .
ResponEliminaEl Pau encantat amb la seva nova casa, la seva habitació, els seus cosins, els seus nous amics i, sobretot, orgullós amb uns pares tan meravellosos com vosaltres .
Quim, ja esperem a Molleussa el Pau amb els braços oberts. Fins llavors. Un petonàs de la Maria, el Màrius, la Mariona i l' Alba