Encara cal?

És la pregunta que m'he fet quan he recordat que enguany encara no he escrit l'entrada anual al bloc del Pau.

Ara em fa mandra per la falta de costum suposo, però va, faig l'esforç. Sóc conscient que no ha estat un any fàcil pels problemes de salut, però ara que ja ha passat tot, cal escriure i recordar aquest ja passat any 2017, doncs és el que li quedarà al Pau i a qui ho vulgui seguir llegint.
La primera la fa ell. Quan vam anar a Saragossa a la primavera, si ell veu la càmera, vol provar. Aquí ho teniu, No està malament...

Un any en el que ha seguit jugant a futbol (ja és benjamí de segon any, i va fent...)

 Segueix sense agradar-li la paella, i per tant, de les que fem a cal Caba es perd tota la closca. Una mica d'arròs, i para de contar...









Com cada estiu, cap a Sanaüja amb els avis i cosins, a voltar, fer tard al vespre... Les sortides amb cosins sempre són benvingudes, ja sigui a Sanaüja, al riu, a Andorra... i aquest any fins i tot a Roma, on ens vam trobar (estava planificat) amb el Nil i l'Ada.

Nosaltres també vam ser a Roma: 

I ja no només els cosins de Linyola/Lleida, sinó també s´ho passa molt bé amb les cosines de Barcelona.
Aquí amb la Guida i la vinyet, que li fan fer el que volen, i ell es deixa fer, encantat.

Sempre hi ha temps per a la reivindicació, i aquest any no podíem faltar a Barcelona, això sí, amb la Teia.

I els berenars a cal Caba, sol o acompanyat, berenar o sopar, tant fa.

I una altra que no falta cap any és la nostra celebració. Primer a casa, amb pastís de galetes fet per la MRosa, i després al restaurant etíop de Gràcia a menjar Ingera.

Apa, les últimes per a fans. Crec que aquesta la va fer la Inés, alguna nit que es va quedar a dormir a Lleida.

Però n'hi ha més: