Acabem d'endreçar després del dinar amb la colla de la MRosa. En tres quarts d'hora ja estàvem fent el mandra al sofà... i jo he vingut a escriure-ho. Ha anat molt bé. Tothom molt content, el dinar bo, hem recollit molt ràpidament, i ens hem quedat amb la sensació, que ja va sent constant, que ens fa dir "la propera vegada que ens veiem ja hi serà el Pau"... Fa estar content.
Avui al migdia he començat amb la til·la. em noto accel.lerat, i no pot ser bo. Aquest matí, amb tota la feina del dinar, la maleta, la llista, els últims detalls... em notava cansadíssim ja des de primera hora (per cert, avui hem dormit una miqueta més; només una miqueta, a les set ja estàvem desperts. Un diumenge!!!), total que he decidit prendre til·la. Des de les opos que no en prenia, i ha anat bé. Demà més.
Per cert, demà toca treballar. Hauria d'haver demanat festa, però vaig pensar que només podia demanar un dia de "deures inexcusables". Tinc clar que si ja fa una setmana que no em sento productiu, demà serà improductiu del tot. Les classes ja les tinc preparades, però quan les acabi, en què em podrè concentrar? Tres hores de permanència al migdia entre unes classes i unes altres. Haurè de fer un esforç...
Ei, nois, gràcies per convidar-me a compartir el blog, me l'he llegit tot i puc dir:
ResponElimina1.- Quim, m'encanta com escrius! T'ho havia dit, alguna vegada, oi?
2.- M'has fet saltar la llagrimeta a base de bé, m'emociona!
3.- Ara mateix vindria a buscar el Pau amb vosaltres! Ja!
4.- Sereu uns superpares! Els millors! N'estic seguríssima!
Moooooolts petons i una macroabraçada.
PD. Jo tampoc recordo que la MRosa s'hagi llevat mai sense despertador.
PD2. El gerro el vaig trencar sense voler, i així de passada estalvio un possible trauma al Pau. ;)
Hola Nen, gràcies per convidar-nos. Seguirem el diari cada dia.
ResponEliminaPetonets