Que la cosa s'apropa... Aquest cap de setmana hem estat a Barcelona (penúltimes compres a l'IKEA, bateig de l'Adrià, Festa Major del Clot, visita al Clínic a verue la tieta Montse,...), i ja tothom ens ha fet recordar que dimecres que ve ja marxem.
Els nervis es comencen a notar. Jo vaig dient que per a mi ja marxaria, que tinc el cap més allà que aquí, i de moment, la MRosa aguanta. Diu que no està nerviosa, que encara ho veu lluny. Carai, sembla que millor així... Bé, la veritat és que ja podem dir que la setmana que ve marxem, i per tant queda molt poc. Ja no queda res gros per fer. Obrir i omplir la maleta. Tenim la llista feta. Falten els bitllets, però l'agència se n'encarrega. No patirem per això...
Encara ens queda un cap de setmana pel mig, i ja gairebé l'hem ocupat tot. Unes últimes compres (a Lleida, ara), acabar d'arreglar l'habitació del Pau (encara ens queden uns detalls per omplir les parets), i diumenge, dinar a casa amb la colla de la MRosa. Total, un últim cap de setmana ben arregladet.
Aquesta tarda a la feina encara em deia l'Alba: "Aprofiteu aquest cap de setmana, que res ja no serà el mateix". Coi, amb això d'aprofitar... Si ja ho hem aprofitat, ja. Si som dels que més sortim. Que si un cine, un soparet, que si no ens ve d'una hora... Som molt conscients que se'ns acaba, però en tenim moltes ganes. Molt il.lusionats!!!
Realment, i ens ho dèiem fa poc, queden pocs dies per fer un gran viatge (el més llunyà que hem fet junts), a un país molt diferent dels que hem visitat fins ara, i sobretot... quan tornem, ho farem com a pares!! És gros, això. Tan gros que costa fer-ne consciència. La veritat és que ho tenim força paït, però a hores d'ara, és com una gran aventura.
Avui he anat a recollir l'àlbum del Hoffman que li portem al Pau per a què vagi coneixent la seva nova família. El tinc aquí al costat per obrir, doncs espero que arribi la MRosa. Emociona pensar en com li ensenyarem, quina cara farà, què sentirem tots plegats,... i així amb un munt de coses que ara em venen al cap: quina cara posarem el 18 (quan el coneixem), com jugarem al Centre, quan serem tots junts a l'hotel, el dia a dia, tan allà com aquí. Bé, no cal pensar per endavant, ni fer-se gaires plans. Tot anirà sortint.
Que consti: ara ja si estic nerviosa.
ResponEliminaBé, ja anirem seguint el Blog.
ResponEliminasi no us calen més consells, només feu-li petons dels tiets i els cosins, i si la primera nit no dormiu,... no passa res, ja dormireu.
Lo important és que dormin alguna nit, que amb la setmana que encara queda, no se com dormiria jo...
ResponElimina