És el signe que indica que ja estem oficialment nerviosos. Avui a les cinc del matí ja feia tombs al llit pensant en les converses sobre el Pau (i el procés en general) que he tingut amb tothom aquests últims dies. A quarts de sis he decidit llevar-me perquè he tingut clar que ja no dormiria més. I ahir va passar el mateix. I a la MRosa també (Llevada a les sis del matí sense despertador? Quan s'ha vist això?) També està nerviosa. Em sembla que tots dos haurem de fer dieta de til·la a partir d'avui, o arribarem esgotats a dimecres.
Ara ja sí. Ens ho veiem a sobre. Ahir van arribar els bitllets, i vam tenir un altre moment emocionant: veure que hi ha dos bitllets d'anada i tres de tornada. I al tercer hi posa: passatger Balaguer Caba / Degu. I a més a l'espai on diu que ens donaran dinar a l'avió, al seu hi diu comida para menor. Sembla una tonteria, però veure-ho així escrit té un punt d'emoció molt particular.
Bé, ja ens queda un cap de setmana (de bojos) i marxem!! La veritat ara jo només pensem en això i és difícil concentrar-se en d'altres coses. A més com que ens llevem aviat, encara tenim més temps per posar-nos nerviosos, i llavors no dormim, i estem cansats, i... UF!! És esgotador... Però què bé estar així.
Hola, papis !!!!!
ResponEliminaMillor dit papa i mare. He vist la super habitació del Pau i us he de felicitar perque ha quedat xulíssima, l'avia Clara també su ha currat.
Als tietes i cosins els faig saber que no es preocupin que he xafardejat el famos albun de fotos Hoffman i estem tots guapissims.
I per últim mai i repeteixo, mai he vist la MªRosa llevada a les 6 del matí sense un despertador.