Linyola - Barcelona - Addis Abeba

Ja som a l'hotel. Ara és 1/4 de nou del matí,  i fa un Sol que espetega. Escric des de la recepció que és on hi ha wi-fi sense cables.
Vam arribar ahir a la nit, cap a les 22, hora local (a Addis hi ha dues hores més), despres de tot el dia dins d'avions. Sorprenentment, el viatge no s'ha fet gaire llarg, perquè entre Frankfurt i Addis hem pogut veure pel.lícules, i a més cada dos per tres repartien menjar (vam esmorzar, fer l'aperitiu, el dinar i el berenar). També vam fer un sontet, i tot va ajudar a fer el viatge més lleuger... Però tothom tenia ja ganes d'arribar. Un cop allà ens vam trobar amb les altres parelles adoptants (dues gallegues i una navarresa), i l'Endale el nostre pguia per a tot a Etiòpia.
A l'arribar a l'hotel, ens van distribuir per habitacions, ens van donar els horaris dels sopars, dinars, i  esmorzars, i al final ens dóna la notícia del dia: "demà la les 10'30 us passaré a buscar per anar a conèixer els vostres fills". Suposo que es pot entendre l'emoció que vam sentir. No sé ben bé com classificar-la, però vaig notar una alegria i una mica de calfred. I això és el que la MRosa i jo estem sentint: no ho sabem. És curiós, però no ens podem imaginar ni posar nom al sentiment que tindrem d'aquí a dues hores, aproximadament. És massa nova i massa desconeguda. No ens hem fet mai cap espectativa sobre la trobada d'avui més enllà del que ens deien a l'ECAI. Que si petons abraçades, llàgrimes,... però i per dins? Ni idea. Tampoc hi volem pensar massa. Quan hagi passat, hi ho hàgim paït, llavors ho podrem explicar. De moment, espero a la MRosa (avui és el primer dia que la veig dormir normalment des de fa dies) Esmorzarem, i marxarem a conèixer el Pau. UFFF....