Linyola - Barcelona - Addis Abeba

Ja som a l'hotel. Ara és 1/4 de nou del matí,  i fa un Sol que espetega. Escric des de la recepció que és on hi ha wi-fi sense cables.
Vam arribar ahir a la nit, cap a les 22, hora local (a Addis hi ha dues hores més), despres de tot el dia dins d'avions. Sorprenentment, el viatge no s'ha fet gaire llarg, perquè entre Frankfurt i Addis hem pogut veure pel.lícules, i a més cada dos per tres repartien menjar (vam esmorzar, fer l'aperitiu, el dinar i el berenar). També vam fer un sontet, i tot va ajudar a fer el viatge més lleuger... Però tothom tenia ja ganes d'arribar. Un cop allà ens vam trobar amb les altres parelles adoptants (dues gallegues i una navarresa), i l'Endale el nostre pguia per a tot a Etiòpia.
A l'arribar a l'hotel, ens van distribuir per habitacions, ens van donar els horaris dels sopars, dinars, i  esmorzars, i al final ens dóna la notícia del dia: "demà la les 10'30 us passaré a buscar per anar a conèixer els vostres fills". Suposo que es pot entendre l'emoció que vam sentir. No sé ben bé com classificar-la, però vaig notar una alegria i una mica de calfred. I això és el que la MRosa i jo estem sentint: no ho sabem. És curiós, però no ens podem imaginar ni posar nom al sentiment que tindrem d'aquí a dues hores, aproximadament. És massa nova i massa desconeguda. No ens hem fet mai cap espectativa sobre la trobada d'avui més enllà del que ens deien a l'ECAI. Que si petons abraçades, llàgrimes,... però i per dins? Ni idea. Tampoc hi volem pensar massa. Quan hagi passat, hi ho hàgim paït, llavors ho podrem explicar. De moment, espero a la MRosa (avui és el primer dia que la veig dormir normalment des de fa dies) Esmorzarem, i marxarem a conèixer el Pau. UFFF....

l'útim dia

El títol pot sonar una mica bèstia, però tothom diu que a partir de demà res no tornarà a ser igual... doncs sóna una mca a l'ultim dia de les nostres vides. Sense dramatitzar, avui és realment un dia especial. Molt especial. Jo em noto molt més nerviós que d'altres dies, malgrat era molt conscvient dels nervis que tenia. Avui no és un dia per

Últimes sensacions

Acabem d'endreçar després del dinar amb la colla de la MRosa. En tres quarts d'hora ja estàvem fent el mandra al sofà... i jo he vingut a escriure-ho. Ha anat molt bé. Tothom molt content, el dinar bo, hem recollit molt ràpidament, i ens hem quedat amb la sensació, que ja va sent constant, que ens fa dir "la propera vegada que ens veiem ja hi serà el Pau"... Fa estar content.

Avui al migdia he començat amb la til·la. em noto accel.lerat, i no pot ser bo. Aquest matí, amb tota la feina del dinar, la maleta, la llista, els últims detalls... em notava cansadíssim ja des de primera hora (per cert, avui hem dormit una miqueta més; només una miqueta, a les set ja estàvem desperts. Un diumenge!!!), total que he decidit prendre til·la. Des de les opos que no en prenia, i ha anat bé. Demà més.

Per cert, demà toca treballar. Hauria d'haver demanat festa, però vaig pensar que només podia demanar un dia de "deures inexcusables". Tinc clar que si ja fa una setmana que no em sento productiu, demà serà improductiu del tot. Les classes ja les tinc preparades, però quan les acabi, en què em podrè concentrar? Tres hores de permanència al migdia entre unes classes i unes altres. Haurè de fer un esforç...

Cansats, molt cansats

Avui ha sigut un dia esgotador. Com sempre, hem matinat. El nostre cos diu que és igual que sigui dissabte i no soni el despertador.

Total que de bon matí ja començavem a posar coses a sobre el llit per fer la maleta, posar i estendre alguna rentadora,i després hem anat a Lleida a fer les últimes compres. Foto de l'habitació en els últims moments:

Hem comprat mitjons i calçotets per al Pau, joguines per portar als nens del Centre a Addis Abbeba, regals dels amics invisibles per Nadal (hem d'anar avançant feina), i encara el Mercadona per comprar el dinar de demà, que venen les de la colla de la MRosa. Total que hem arribat a casa cap a les cinc de la tarda, i hem començat a fer les maletes. Al final tres maletes, una petita i dues més grosses. Quina feinada!!

Hem acabat esgotats. I encara no hem acabat. Resulta que ens falten pantalons i camises per planxar i guardar. Però demà, o dilluns. Per avui ja n'hi ha prou.

Les sis del matí

És el signe que indica que ja estem oficialment nerviosos. Avui a les cinc del matí ja feia tombs al llit pensant en les converses sobre el Pau (i el procés en general) que he tingut amb tothom aquests últims dies. A quarts de sis he decidit llevar-me perquè he tingut clar que ja no dormiria més. I ahir va passar el mateix. I a la MRosa també (Llevada a les sis del matí sense despertador? Quan s'ha vist això?) També està nerviosa. Em sembla que tots dos haurem de fer dieta de til·la a partir d'avui, o arribarem esgotats a dimecres.

Ara ja sí. Ens ho veiem a sobre. Ahir van arribar els bitllets, i vam tenir un altre moment emocionant: veure que hi ha dos bitllets d'anada i tres de tornada. I al tercer hi posa: passatger Balaguer Caba / Degu. I a més a l'espai on diu que ens donaran dinar a l'avió, al seu hi diu comida para menor. Sembla una tonteria, però veure-ho així escrit té un punt d'emoció molt particular.

Bé, ja ens queda un cap de setmana (de bojos) i marxem!! La veritat ara jo només pensem en això i és difícil concentrar-se en d'altres coses. A més com que ens llevem aviat, encara tenim més temps per posar-nos nerviosos, i llavors no dormim, i estem cansats, i... UF!! És esgotador... Però què bé estar així.

Un cap de setmana a Barcelona

Que la cosa s'apropa... Aquest cap de setmana hem estat a Barcelona (penúltimes compres a l'IKEA, bateig de l'Adrià, Festa Major del Clot, visita al Clínic a verue la tieta Montse,...), i ja tothom ens ha fet recordar que dimecres que ve ja marxem.

Els nervis es comencen a notar. Jo vaig dient que per a mi ja marxaria, que tinc el cap més allà que aquí, i de moment, la MRosa aguanta. Diu que no està nerviosa, que encara ho veu lluny. Carai, sembla que millor així... Bé, la veritat és que ja podem dir que la setmana que ve marxem, i per tant queda molt poc. Ja no queda res gros per fer. Obrir i omplir la maleta. Tenim la llista feta. Falten els bitllets, però l'agència se n'encarrega. No patirem per això...

Encara ens queda un cap de setmana pel mig, i ja gairebé l'hem ocupat tot. Unes últimes compres (a Lleida, ara), acabar d'arreglar l'habitació del Pau (encara ens queden uns detalls per omplir les parets), i diumenge, dinar a casa amb la colla de la MRosa. Total, un últim cap de setmana ben arregladet.

Aquesta tarda a la feina encara em deia l'Alba: "Aprofiteu aquest cap de setmana, que res ja no serà el mateix". Coi, amb això d'aprofitar... Si ja ho hem aprofitat, ja. Si som dels que més sortim. Que si un cine, un soparet, que si no ens ve d'una hora... Som molt conscients que se'ns acaba, però en tenim moltes ganes. Molt il.lusionats!!!

Realment, i ens ho dèiem fa poc, queden pocs dies per fer un gran viatge (el més llunyà que hem fet junts), a un país molt diferent dels que hem visitat fins ara, i sobretot... quan tornem, ho farem com a pares!! És gros, això. Tan gros que costa fer-ne consciència. La veritat és que ho tenim força paït, però a hores d'ara, és com una gran aventura.

Avui he anat a recollir l'àlbum del Hoffman que li portem al Pau per a què vagi coneixent la seva nova família. El tinc aquí al costat per obrir, doncs espero que arribi la MRosa. Emociona pensar en com li ensenyarem, quina cara farà, què sentirem tots plegats,... i així amb un munt de coses que ara em venen al cap: quina cara posarem el 18 (quan el coneixem), com jugarem al Centre, quan serem tots junts a l'hotel, el dia a dia, tan allà com aquí. Bé, no cal pensar per endavant, ni fer-se gaires plans. Tot anirà sortint.

Qüestions tècniques

Com que el blog és públic, hi podreu afegir els comentaris que volgueu.
Veureu que a la pàgina principal, a sota de cada escrit hi podeu afegir comentaris. Com? Així:
- Cliqueu a sobre la paraula "comentaris".
- Escriviu el comentari
- A sota hi trobeu una pestanya que diu "comenta com a:", i desplegueu el menú
- Us apareix una finestra on hi diu nom/URL. A dins "nom" hi poseu el vostre nom i apreteu "continua".
- Cliqueu a "comentari de l'entrada".
- Escriviu la paraula que us apareix. Torneu a clicar "comentari del 'entrada".
- Un cop fet això, podeu tornar a la pàgina principal, i veure el que heu escrit.

Potser us sembla una mica complicat, però és qüestió de seguir aquestes instruccions, i quan ho feu un parell de vegades veureu que és fàcil.