Encara cal?

És la pregunta que m'he fet quan he recordat que enguany encara no he escrit l'entrada anual al bloc del Pau.

Ara em fa mandra per la falta de costum suposo, però va, faig l'esforç. Sóc conscient que no ha estat un any fàcil pels problemes de salut, però ara que ja ha passat tot, cal escriure i recordar aquest ja passat any 2017, doncs és el que li quedarà al Pau i a qui ho vulgui seguir llegint.
La primera la fa ell. Quan vam anar a Saragossa a la primavera, si ell veu la càmera, vol provar. Aquí ho teniu, No està malament...

Un any en el que ha seguit jugant a futbol (ja és benjamí de segon any, i va fent...)

 Segueix sense agradar-li la paella, i per tant, de les que fem a cal Caba es perd tota la closca. Una mica d'arròs, i para de contar...









Com cada estiu, cap a Sanaüja amb els avis i cosins, a voltar, fer tard al vespre... Les sortides amb cosins sempre són benvingudes, ja sigui a Sanaüja, al riu, a Andorra... i aquest any fins i tot a Roma, on ens vam trobar (estava planificat) amb el Nil i l'Ada.

Nosaltres també vam ser a Roma: 

I ja no només els cosins de Linyola/Lleida, sinó també s´ho passa molt bé amb les cosines de Barcelona.
Aquí amb la Guida i la vinyet, que li fan fer el que volen, i ell es deixa fer, encantat.

Sempre hi ha temps per a la reivindicació, i aquest any no podíem faltar a Barcelona, això sí, amb la Teia.

I els berenars a cal Caba, sol o acompanyat, berenar o sopar, tant fa.

I una altra que no falta cap any és la nostra celebració. Primer a casa, amb pastís de galetes fet per la MRosa, i després al restaurant etíop de Gràcia a menjar Ingera.

Apa, les últimes per a fans. Crec que aquesta la va fer la Inés, alguna nit que es va quedar a dormir a Lleida.

Però n'hi ha més:

París i futbol

Les dues grans novetats de l'any. "Finalment", deuria pensar el Pau.
A l'estiu vam anar a París i vam pujar a la torre Eifffel. Va ser espectacular. Ens va agradar molt. La resta del viatge bé, també, però realment el que ens quedarà serà la pujada a la torre.

I la segona gran novetat de l'any va ser apuntar-lo a futbol. Ara juga amb el CF Linyola, i és feliç. Cada dissabte toca partit, i dos cops a la setmana entrenament. Lliga una mica, però el Pau té molt clar que si marxem, o volem fer alguna cosa el cap de setmana, aquell dissabte no hi haurà futbol. I ho porta molt bé, i tots contents.

Aquest passat any 2016 han pasat més coses, però cap de tant important com les dues anteriors.

Hem sortit d'excursió a Montblanc, a Taüll, ha baixat les falles amb els cosins (sempre els cosins)... seguim fent coses junts; i que duri.

Ah!! He de comentar activitats en les que jo hi he estat implicat directament, i que també vaig disfrutar amb el Pau.

Vam anar a veure el Barça al Camp Nou (regal de la MRosa). La cara que va posar a l'entrar al camp, veure la gespa i al Neymar escalfant no té preu. Felicitat absoluta. I a més el Barça va guanyar 6 a 0. Perfecte.

També regal de la MRosa. Un dia sencer amb el Precaris. Tocant, dinant, sopant... i el Pau i la MRosa ens van venir a veure. Aquí el tenim compartint instrument. Un gran regal per a un gran dia.

I ara medalla per a mi. De fet el Pau aquí no hi entra, perquè no li agrada la paella. En vaig fer una de molt gran (la MRosa feia de pinxe)  a cal Caba (25 racions). Aquí en teniu la prova.

 Més menjar. Sushi a Lleida, per fer goleta.

I no podia faltar la ingera.

Bloc oblidat?

Doncs gairebé oblidat... però no. Hi torno. M'hi ha fet pensat la psicòloga que ens demana més fotos del Pau per enviar-les a Etiòpia per a l'informe de seguiment del Pau (era un dels requisits del procés d'adopció)

I com deia aquell, aprofitant l'avinentesa, escric el resum de l'any.

Com cada any, a Linyola passen els Reis casa per casa, i hi deixen els regals. Ja fa un parell d'anys que diem que seran els últims, però no. I aquest any tampoc.

El que no canvia és el pastís d'aniversari: 7. I això era l'any passat; quan escric això ja està a punt de fer-ne 8. Ara és quan toca allò de "Com passa el temps, que vellets..." però no. Seguim amb esperit jove i amb ganes de fer coses mb el Pau. Ja ho anireu veient a les fotos.

Potser la novetat d'enguany és l'esport. El vam apuntar al club Atlètic Xafatolls de Mollerussa, i ja veiem que li agrada anar a córrer, però em sembla que li tira més el futbol. Ja veurem.




El que tenim clar que allà on millor s'ho passa el Pau, i cada any que passa ho tenim més clar, és amb els cosins de Linyola. El veieu aquí amb el Nil, que també corre, i ara el veieu amb tota la resta, després d'un dinar familiar dels d'anar mudat.





EPS!! pèro no oblidem a les cosinetes de Barcelona, amb qui  també s'ho passa bé, però és clar, "Tot són nenes, i petites", i a més no hi ha gaires llocs a Barcelona on sortir a córrer amb la llibertat que té a Linyola.

















Aquest estiu passat vam anar a Holanda. El primer viatge a l'estranger. Calia espavilar-se per demanar menjar, beure, adreces... "Ja ho fa el pare", però el Pau ja deia bon dia, adéu, hola, gràcies, i és clar, a l'hora de pagar "the bill".













I també a l'estiu ens vam estrenar en l'excursió a la muntanya, amb nit a un refugi de muntanya inclosa. Va ser a la Vall Farrera, i realment va ser una molt bona experiència per a tots tres.







La muntanya sempre dóna gana, tanta com per acabar-se el seu esmorzar... i el meu.

Total, que ens ho seguim passant molt bé tots tres junts....

I com sempre, acabem l'any anant a menjar ingera al restaurant etíop de Barcelona. Ens encanta!!!

2014. Ja en tenim 4!!

El quart any... i ja prenc per costum fer una entrada anual i prou. Que serveixi com a àlbum fotogràfic de la vida del Pau i de la nostra, que ja fa temps que són indivisibles.

Anem descobrint i parant atenció als interessos del Pau, com ara agafar la càmera de fotos i fer-la servir amb nosaltres. Aquesta foto ens la va fer al Castell de Concabella a la Segarra, l'hivern passat que hi vam anar a passejar i a passar fred. Què us sembla?

Espai de cultureta. Visita a la Fundació Miró, a Montjuïc i al Parc de l'Escorxador, fent el "pallasito" amb la mare. A l'escola treballaven el senyor Antoni Miró, i sempre és interessant anar a veure in situ el que treballen a l'aula. Així, ja hem vist el senyor Tàpies, el senyor Miró, el senyor Gaudí, i més que en veurem.

Per Setmana Santa vam anar a un càmping al Pirineu Aragonès, a Les Paules. Una bona excursió, on el Pau va fer un amic durant una excursió que vam fer aquell cap de setmana.

Què difícil va ser treure's el gos de sobre!!

Per celebrar el nostre 9è aniversari de casament, vam anar a passar un cap de setmana a la Terra Alta. Visita a les rutes de la Guerra Civil espanyola, i parada a Gandesa.

Oooohhhh...

Aprofitem el programa "Vacances en Família" per anar a visitar Girona. Excursió amb bicicleta, la geladeria del petit dels de Can Roca, Besalú...

I no oblidem anar a la piscina, que encara (!!) agrada. 

I l'estiu el vam passar a Altafulla, en un càmping. Molta platja, Tarragona, 

I el Pau ens segueix fent fotos.

La MRosa ens va fer un esmorzar especial, com si fóssim a un hotel (ous ferrats amb cansalada i xoriço). Apa, ja ho tenim. 

Un clàssic de l'estiu. Últim sopar guais per celebrar què bé ens ho hem passat, i el Pau que s'adorm abans d'acabar. Ja dic, tot un clàssic.

I quin estiu!! Una setmana a Sanaüja amb els avis i els cosins. Aquest el recordaran, segur.

Escapada amb el pare per anar a prendre un batut a l'Starbucks. Llet, vainilla, i cafè (per al pare)

Festa de Nadal a l 'escola. Si hi ha una càmera al davant, tenim números que el Pau surti fent el pallasso. Bé!!!

Torna-hi amb le Pau fent-nos fotos. Aquesta a Vilanova, un cap de setmana de desembre.

Més cosins. Ara a Barcelona, cuinant amb la Vinyet. Fan pizza amb l'àvia Clara, que no hi surt.

El 9N. Li expliquem al Pau la importància del que fem amb aquests papers. Quan sigui més gran ho entendrà millor.

Sortida amb el club excursionista de Linyola (CELI). Al congost de Montrebei, amb camins estrets, ponts penjants, i dinar pel camí.

... I acabem. Celebrem el 4rt aniversari de l'arribada del Pau menjant Ingera a un restaurant etíop a Barcelona. Cada any ho fem, i cada ens agrada més fer-ho, i recordar, i parlar-ne...