Bloc oblidat?

Doncs gairebé oblidat... però no. Hi torno. M'hi ha fet pensat la psicòloga que ens demana més fotos del Pau per enviar-les a Etiòpia per a l'informe de seguiment del Pau (era un dels requisits del procés d'adopció)

I com deia aquell, aprofitant l'avinentesa, escric el resum de l'any.

Com cada any, a Linyola passen els Reis casa per casa, i hi deixen els regals. Ja fa un parell d'anys que diem que seran els últims, però no. I aquest any tampoc.

El que no canvia és el pastís d'aniversari: 7. I això era l'any passat; quan escric això ja està a punt de fer-ne 8. Ara és quan toca allò de "Com passa el temps, que vellets..." però no. Seguim amb esperit jove i amb ganes de fer coses mb el Pau. Ja ho anireu veient a les fotos.

Potser la novetat d'enguany és l'esport. El vam apuntar al club Atlètic Xafatolls de Mollerussa, i ja veiem que li agrada anar a córrer, però em sembla que li tira més el futbol. Ja veurem.




El que tenim clar que allà on millor s'ho passa el Pau, i cada any que passa ho tenim més clar, és amb els cosins de Linyola. El veieu aquí amb el Nil, que també corre, i ara el veieu amb tota la resta, després d'un dinar familiar dels d'anar mudat.





EPS!! pèro no oblidem a les cosinetes de Barcelona, amb qui  també s'ho passa bé, però és clar, "Tot són nenes, i petites", i a més no hi ha gaires llocs a Barcelona on sortir a córrer amb la llibertat que té a Linyola.

















Aquest estiu passat vam anar a Holanda. El primer viatge a l'estranger. Calia espavilar-se per demanar menjar, beure, adreces... "Ja ho fa el pare", però el Pau ja deia bon dia, adéu, hola, gràcies, i és clar, a l'hora de pagar "the bill".













I també a l'estiu ens vam estrenar en l'excursió a la muntanya, amb nit a un refugi de muntanya inclosa. Va ser a la Vall Farrera, i realment va ser una molt bona experiència per a tots tres.







La muntanya sempre dóna gana, tanta com per acabar-se el seu esmorzar... i el meu.

Total, que ens ho seguim passant molt bé tots tres junts....

I com sempre, acabem l'any anant a menjar ingera al restaurant etíop de Barcelona. Ens encanta!!!

2014. Ja en tenim 4!!

El quart any... i ja prenc per costum fer una entrada anual i prou. Que serveixi com a àlbum fotogràfic de la vida del Pau i de la nostra, que ja fa temps que són indivisibles.

Anem descobrint i parant atenció als interessos del Pau, com ara agafar la càmera de fotos i fer-la servir amb nosaltres. Aquesta foto ens la va fer al Castell de Concabella a la Segarra, l'hivern passat que hi vam anar a passejar i a passar fred. Què us sembla?

Espai de cultureta. Visita a la Fundació Miró, a Montjuïc i al Parc de l'Escorxador, fent el "pallasito" amb la mare. A l'escola treballaven el senyor Antoni Miró, i sempre és interessant anar a veure in situ el que treballen a l'aula. Així, ja hem vist el senyor Tàpies, el senyor Miró, el senyor Gaudí, i més que en veurem.

Per Setmana Santa vam anar a un càmping al Pirineu Aragonès, a Les Paules. Una bona excursió, on el Pau va fer un amic durant una excursió que vam fer aquell cap de setmana.

Què difícil va ser treure's el gos de sobre!!

Per celebrar el nostre 9è aniversari de casament, vam anar a passar un cap de setmana a la Terra Alta. Visita a les rutes de la Guerra Civil espanyola, i parada a Gandesa.

Oooohhhh...

Aprofitem el programa "Vacances en Família" per anar a visitar Girona. Excursió amb bicicleta, la geladeria del petit dels de Can Roca, Besalú...

I no oblidem anar a la piscina, que encara (!!) agrada. 

I l'estiu el vam passar a Altafulla, en un càmping. Molta platja, Tarragona, 

I el Pau ens segueix fent fotos.

La MRosa ens va fer un esmorzar especial, com si fóssim a un hotel (ous ferrats amb cansalada i xoriço). Apa, ja ho tenim. 

Un clàssic de l'estiu. Últim sopar guais per celebrar què bé ens ho hem passat, i el Pau que s'adorm abans d'acabar. Ja dic, tot un clàssic.

I quin estiu!! Una setmana a Sanaüja amb els avis i els cosins. Aquest el recordaran, segur.

Escapada amb el pare per anar a prendre un batut a l'Starbucks. Llet, vainilla, i cafè (per al pare)

Festa de Nadal a l 'escola. Si hi ha una càmera al davant, tenim números que el Pau surti fent el pallasso. Bé!!!

Torna-hi amb le Pau fent-nos fotos. Aquesta a Vilanova, un cap de setmana de desembre.

Més cosins. Ara a Barcelona, cuinant amb la Vinyet. Fan pizza amb l'àvia Clara, que no hi surt.

El 9N. Li expliquem al Pau la importància del que fem amb aquests papers. Quan sigui més gran ho entendrà millor.

Sortida amb el club excursionista de Linyola (CELI). Al congost de Montrebei, amb camins estrets, ponts penjants, i dinar pel camí.

... I acabem. Celebrem el 4rt aniversari de l'arribada del Pau menjant Ingera a un restaurant etíop a Barcelona. Cada any ho fem, i cada ens agrada més fer-ho, i recordar, i parlar-ne...

… I un altre any

Doncs sí, això del bloc ja es veu que anirà d'any en any… Com deia a l'anterior entrada, el facebook és més fàcil i immediat, però el bloc és més romàntic.

I ara rellegint l'última entrada veig que és una bona idea partir d'unes quantes fotos per anar-vos comentant què gran que s'ha fet el Pau, i les coses que li han anat passant.

Com ara el seu cinquè aniversari. Ara el joc és que busqueu una entrada del bloc de gener del 2012 o 2011 i compareu. El Pau creix, com tothom!!

… I a mida que creix, li anem trobant aficions. Com ara pintar. Aquest és el dibuix que va fer als reis Mags, el desembre de 2012.

 I ara ve l'apartat papes orgullosos, perquè les següents fotos són del dia del lliurament de premis de dibuixos escolars d'alumnes de la comarca. Pau Balaguer Caba, primer premi categoria P4. Millor dibuix del Pla d'Urgell. Poca broma!!

I encara més aficions, putinejar a la cuina. Remenar pastissos, ous,…

Queda pendent un video del Pau trencant i batent ous per fer una truita. Llàstima d'errors al Google… 

Foto amb la MRosa… Bona foto que encara tinc com a fons de pantalla al meu ordinador.

I també seguim fent excursions. Aquí una parada mentre fèiem la via romana d'Àger. A l'hora de fer excursions, el dia abans o els primers 10 minuts són crucials. El Pau no vol sortir, es vol quedar a casa, "és molt avorrit, molt cansat…" però un cop comencem a caminar, tot passa de cop. Caminar i sortir és guai… amb la moderació que cal amb un nen de cinc anys!!

Aquí quan vam sortir de cap de setmana cap a Salardú, mitjançant el programa "Vacances en família". Un cap de setmana en un alberg de joventut, molt bé de preu.

Que sí, que es va fent gran… Ulls.

També toca fer el pallasso. Aquí a Barcelona, un día que es va voler vestir tan ràpid que va equivocar-se en l'ordre de posar-se la roba. Però tot té solució, cap problema.

Apartat descobriments gastronòmics: els calçots. Això és a Valls, al març. Li van encantar els calçots. Menjar amb les mans, tacar-se, què més vols?

I la mona, és clar. Que no falti la xocolata. L'avi Josep s'encarrega de trobar la que en té més, i dura tot l'any!!

A Barcelona és el cosí gran, i s'encarrega d'atendre i entretenir la Vinyet amb els contes, i també la Izarbe. El Pau és canaller, i quan veu algun nen petit se li atança, li fa gracietes, carícies… són uns gestos que amb d'altres nens no acostumem a veure, i encara ara ens sorprenen.

Amb això dels "gran i petits" cal avisar a tothom qui llegeixi aquest bloc que el Pau ja no és petit, és mitjà. Que sapigueu que l'ofen MOLT quan al menjador criden als petits a dinar o al pati, i l'inclouen a ell. "No és just", diu. "Jo no sóc petit, sóc mitjà. Els petits són els de P3 i P4". Apa, avisats esteu.

Maquillat durant el festival "Esbaiola't", a Esterri d'Àneu a l'estiu. Bon cap de setmana per passar amb canalla. Com el Festival de teatre de Tàrrega, però per a petits.

I passant-s'ho molt bé al Tibidabo. Entrades aconseguides per l'avi Quim, que a partir d'ara té la responsabilitat de trobar l'oferta quan arribi l'estiu.

Una de les coses que més li agrada fer a l'estiu: nedar. I la veritat és que és ràpid, el punyetero. No com son pare… més aviat com sa mare.

Vacances d'estiu a Pineda de mar. Si vull fer migdiada, no em deixa. I a sobre li fa gràcia!!

Li cauen dents. Ens diuen que és una qüestió genètica, i la veritat és que en això va molt avançat. També passa que li cauen aviat, i li costen molt de sortir, i el resultat és moltes setmanes menjant de costat i moltes fotos sense dents.

Apartat sociocultural: vam participar a la Via Catalana, i s'ho va passar molt bé. Encara ho recorda i en parlem, tot i que el seu gran record és quan corríem tots agafats de la mà. Cadascú els seus, de records.

Apartat cultural: visita a la fundació Tàpies. El Pau el va treballar a classe, i li va fer gràcia veure els mateixos dibuixos… en versió original.

Aquí intentant copiar un Tàpies.

I quan tornem al cole… aquest any ja li ha tocat fer algun deure. Aquí un dibuix de la mare. Cap problema. Molt guapa, ulls blaus… però el papa… allò que tothom diu si són els sostenidors, en realitat són les butxaques del xandall d'anar per casa. Influència del senyor Tàpies????

…I arribem a finals d'any. Al desembre, com ens passarà sempre, se'ns acumulen un munt de celebracions. La primera és l'aniversari de l'arribada del Pau. Aquest ja és el tercer, i cada any li toca un pastís de galetes i coco (que resulta que es diu Fabiola), amb el número d'anys a sobre i amb Lacasitos (aquí hi ha el número 3, però no es veu gaire…)

I per seguir amb les celebracions anem a Barcelona a menjar Injera (el menjar típic etíop). Aquí, saludant el seu tercer aniversari.