Ascensor i truita de patates

Avui ha estat un dia genial. Ens hem quedat a l'hotel tot el dia, i ens adonem que al Pau això li va molt bé. Tot i que encara ha tingut algun moment de bloqueig, ja aprenem maneres d'ajudar-lo, i per tant duren menys i són menys intensos. 

Quan ens quedem a l'hotel, gairebé estem sols tot el dia, i per tant podem pujar o baixar de l'habitació com ens convingui, sense pensar que trobarem un munt de gent amb joguines, menjar,... i soroll.

I quan el Pau està divertit, ho és molt. Ara juguem a l'habitació a amagar-se i a trobar-lo. És un joc molt senzill: ell es tapa la cara amb les mans, i nosaltres anem passejant per l'habitació cridant: "Pau? On és el Pau?" Llavors ell es destapa la cara i tots riem. Ell es torna a tapar la cara, i tornem a començar: "Pau?..." El joc admet variants: amagar-se al costat de la pica del lavabo, darrera la cortina de la banyera, les cortines del balcó, o la cara sobre el llit. La nostra part no admet variants. Sempre les dues preguntes. A vegades el Pau ajuda i també crida Pau. És de les primeres paraules que li hem sentit dir en català, a més de papi (que no sé d'on ho ha tret, però bé val una llagrimeta)

Com que gairebé estàvem sols a l'hotel, hem anat amb una altra mama a fer el xafarder a les suites de la planta 5a: Hem pujat amb ascensor, i el Pau s'ha fet un fart de riure. Nosaltres tenim l'habitació a la primera planta, i no l'havíem fet servir, però avui sí, i s'ho ha passat molt bé; aquella sensació a l'estómac l'ha fet riure molt. A més a l'ascensor hi ha botons, i ha tocat tots els que ha pogut. Sí, sí, el de l'alarma també.

El segon gran descobriment del dia ha estat la truita de patates. Ahir el grup de papes i mames vam decidir fer un sopar tipycal, amb formatges, embotits, i truita de patates. En va sobrar i avui ho hem dinat. Ahir gairebé ni la va tastar (us recordo que no tenia el dia), però avui, se n'hauria menjat una muntanya (Avís per a àvies navegants)

Altres descobriments d'avui són: xutar ben alt la pilota,  començar a rentar-se les dents, i llepar la tapa del iogurt.

Dies com aquest relaxen molt.

Demà marxem. Cap al vespre sortirem cap a l'aeroport i no sé si podré escriure el blog. Si no hi ha res escrit, vol dir que la propera entrada ja la faré a casa.

 

un dia dur

Afegeix la llegenda

 Avui ha sigut un dia molt dur. El Pau s'ha aixecat dues vegades plorant amb molta desesperació i desconsol. No hi ha manera de calmar-lo, i no ens entenem gens, per tant no li podem dir: "estàs trist pel que sigui..." Només queda el recurs d'esperar, fer-li algun petó o alguna abraçada,... sempre i quan els accepti i el seu patiment el permeti desconnectar i entendre-ho. 

Ha passat cap a quarts d'una i cap a quarts de set... Gairebé no he dormit en tota la nit. El Pau gemegant, o plorant, i sense saber què fer...   

Imagineu-vos que perdeu tota la vostra família, us porten a una  nova on malgrat tot, no podem donar-vos l'estimació que necessiteu. I de cop venen unes persones d'un altre món, que parlen molt estrany, d'un altre color de pell, que se us enduen, que us diuen coses que no enteneu, i vosaltres el que voleu és la vostra mare i no la sabeu demanar... Així es deu sentir el Pau, i nosaltres som els extraterrestres.   

Al migdia ha tornat a passar, i a la  tarda s'ha repetit el mateix. Crits plors, desesperació. Al migdia jo no hi era (he anat a l'ambaixada espanyola a demanar el visat del Pau. La paperassa va bé, i ja tenim ganes de tornar) És esgotador, física i mentalment, perquè seguim sense saber com consolar-lo. Un dia molt dur.

dia d'hotel

Se'ns ha parat l'ordinador. Escric des de l'ordinador de recepcio, que no te ni accents, no apostrofs, ni ce trencada, ni endolls USB. Per tant, sortira el que sortira i no hi haura ni fotos ni videos. Segueixo en deute.

Avui ens hem quedat a l'hotel, perque hem pensat que seri una bona idea que el Pau tingues un dia tranquil i rutinari.

Total, que entre escriure a la recepcio (que no es gens intim), i que ha sigut un dia molt tranquil, doncs poca cosa a vui al bloc.

Mati jugant a futbol al parquing, i a perseguint-nos a l'habitacio, i tarda amb una bona migdiada (ja era hora), i mes futbol i persecucions a l'habitacio.

Descobrim que el Pau (que per cert, ja esta recuperat de la febre pero li queda la tos), tambe s'enrabia, i molt. Es tossut. Si s-enrabies i prou, mira, pataleta, plors, i ja et tranquil.litzaras... Pero el problema apareix quan es queda bloquejat per la tensio. Sembla que es clavi a terra, i les cames les deixa absolutament tenses. Llavors cal desbloquejar-lo amb algun intermediari: aigua, algun joc, una abracada,... Ja ho anirem aprenent.

Dema anem a l'ambaixada a fer mes papers, i si tot surt be, comencarem a pensar en la tornada. Dimecres, per fi.      

excursió i febre

Avui hem sortit d'excursió a veure uns llacs que hi ha cap al sud d'Addis. Ha sifut maco el que hem vist, però nosaltres estàvem cansats.

Avui a quarts d'una de la matinada el Pau s'ha despertat i ha començat a plorar amb molta desesperació i desconsol. Ha sigut ben bé una hora d'impotència per part nostra, perquè l'únic que podíem fer era estar al seu costat. Res del que dèiem ho entenia, i l'únic que hem fet a estat seure al seu costat i esperar. Al matí s'ha aixecat igual, també gairebé una hora sencera en aquesta situació.

La sortida sembla que el calmava, tot i que ha estat tot el dia molt quiet, i com deia ens ho hem passat bé. Uns llacs que estan en una zona volcànica, bastant tranquil.la, i que sembla un lloc on la gent hi va a passar el cap de setmana.

Però quan marxàvem el Pau s'ha mig endormiscat, i hem notat que li pujava la febre, i tenia una tos seca. A sobre, hem trigat més del compte en arribar a l'hotel, el Pau adormit i tossint tota l'estona, i hem arribat bastant nerviosos i cansats.

Llavors ens hem adonat d'un error greu de pares novells: només vam portar un termòmetre i medicaments per a adults. Ni Dalsy, ni apiretal, ni xarop per a la tos,... res de  res. Sort que al grup hi ha pares amb experiència i ens n'han deixat.

El Pau estava a 38º (ens han dit que això és no res per a un nen), i amb el Dalsy li ha baixat a 36.8º en mitja hora. Ja està, però els nervis, la tensió i el cansament no ens els treuen ningú.

Us penjo el video que us devia d'ahir, i us torno a deure alguna foto del dia d'avui.  Començo a pensar que això de ser pare novell i blocaire alhora és molt cansat... o m'he organitzar millor. Però no patiu, que a tots dos ens agrada explicar-vos-ho i seguiré escrivint.

avui metge

Avui ens hem quedat al matí a l'hotel mentre la resta del grup ha sortit a fer un passeig (allà on no els puguin veure gaire...). 

Ens ha anat bé un matí tranquil, perquè el grup de murcianos amb qui compartim l'hotel (i que són molt sorollosos) tampoc hi eren.

Com sempre, hem combinat estones a l'habitació i estones al parquing. Juguem, ens perseguim, riem, però de sobte, el Pau s'ha posat neguitós, ha començat a plorar i no hi ha hagut manera de consolar-lo. Ha sigut un plor molt desconsolat, i no sabíem què fer. A l'habitació seguia plorant, potser més i tot. El que s'ha de fer, que entenem que és deixar-lo plorar és difícil, perquè no tenim ni idea de què li deu passar, però ens posem (o ho intentem) posar-nos en la seva situació. "Estic a una casa d'acollida, m'han abandonat, ara venen uns senyors estranys que parlen estrany i se m'enduen, i jo no els entenc. Però al mateix temps m'hi sento a gust i tinc més menjar del que puc endrapar". El mínim és tenir una enrabiada per no entendre res. I nosaltres a aguantar-la, però és molt dur, només poder mirar-te'l, i anar-te atansant al ritme que ell vol, fins que es deixa abraçar, i poc després s'ha adormit, que és una manera de tancar la situació.

I a la tarda hem anat al metge. Un viatge en taxi creuant bona part d'Addis Abeba. Jo no podia deixar de mirar la gent del carrer. Molta gent, molt trànsit, molt fum. Avui ha plogut, i la ciutat ha qiedat d'un color gris fosc. Molts carrers no estan asfaltats, i quan plou es cobreixen d'un fanguet fosc, barreja de pols, oli, sorra,... Però la gent surt al carrer, gairebé sempre arrosegant alguna bossa, xerrant, rentant sabates (hi ha moltíssima gent que  es fa netejar les sabates!!)  comprant o venent, o simplement caminant o quiets i mirant.

Total que després d'un viatge d'uns tres quarts d'hora, hem arribat a l'hospital. Res a veure amb el que hem vist fins ara. Hi ha un altre nivell. Ho dic pel propi edifici, la gent que hi havia a dins, tant metges com pacients.

Primer ens han demanat el nom antic del Pau, i hem pagat la visita (80 birrs, uns 4 euros) Ens ha visitat un doctor molt amable i juganer, ha visitat el Pau, i ens ha dit que no patim, que l'evolució és bona, i que els nervis són producte de la situació que està vivint. Ens han fet una anàlisi d'orina (25 birrs, poc més d'un euro), i tot està bé. Cap problema. Cap a casa. Vull dir cap a l'hotel.

La tornada l'hem feta amb l'autocar del grup (tothom ha aprofitat per fer visita al pediatre), i m'he assegut el Pau a la falda. Ha estat parlant tota l'estona. Jo no l'entenc, però dedueixo que deia la paraula cotxe per cada cotxe que passava, i la paraula botiga, llum o gent per cada botiga, llum o persona que veia passar. Cotxe o furgoneta es diu "maquinel.la", la resta, impossible de transcriure. Jo he dit també un munt (UN MUNT!!) de maquinel.las.

Quan hem arribat, una altra petita enrabiada, però aquesta ja era de cansament, i la banyera (que cada cop li agrada més) ho ha solucionat.

Només tocar el llit s'ha quedat fregit. Jo l'he ajudat una mica, posant-me al seu costat i acariciant-lo.

Avui la connexió és bastant dolenta, i no us podem penjar cap video ni foto. Us els devem.

PD: el birr s'ha devaluat tant des de l'estiu, que una parella que va venir a buscar al seu fill al juny, tot i pagar els mateixos 80 birrs, al canvi els va sortir per 15 euros!!!

        

un dia estrany

Avui les mames i els fills han anat al Departament d'Immigració per fer els passaports dels nous catalans, gallecs i navarresos. El problema és que ens han vingut a buscar amb les cuidadores del centre (es veu que al Departament no hi poden entrar mames adoptants des de la reunió d'ahir (creiem). Total que ha estat un dia bastant incomprensible per a tothom. Les mares esperant-se a fora, el guia prenent un cafè, i les cuidadores a dalt amb els nens. Una hora ben bona així... i després han tingut tancades a les mames amb els nens a la furgoneta perquè el guia negociava l'escurçament de les dates per tenir enllestits els passaports. Un trasbals important.

I quan ens hem tornat a trobar a l'hotel, el grup ha decidit dinar fora. Semblava una cosa ràpida i ens hi hem estat dues hores ben llargues (una hora per servir-nos) Més nervis.

Descobrim que el Pau es neguiteja molt quan té pipi, i pensem que és que li fa mal. Demà anirem a veure a un metge...

A més a la tarda la migdiada no ha anat bé... s'ha aixecat molt nerviós, i ha estat molta estona endormiscat. Ens ha costat gairebé tres quarts d'hora que s'espabilés.

I a més avui l'he castigat. Deu segons de cara a la paret, i després abraçada, petó i dutxa. A partir d'aquí tot ha millorat. El Pau ara disfruta a la banyera, es llença aigua per sobre, fa xip xap, i riu molt.

A més avui ja ens ha fet petons espontanis sense demanar-los-hi. Ha estat molt emocionant. I ens entén quan el portem a fer pipi, i juga al nostre llit ja de bon matí, i busca a la mare per abraçar-la i endormiscar-se al pit. I quan em veu després d'una estona de no estar junts, em somriu i corre per abraçar-me també.

Ja veieu que malgrat ser un dia estrany, el Pau cada dia és més nostre i nosaltres més seus.

Bona nit!!

primers descobriments

Aquest matí ens hem quedat a l'hotel. La resta del grup ha marxat d'excursió a veure uns prats, però nosaltres hem preferit quedar-nos a l'hotel perquè teníem pactada una video conferència amb els avis de Barcelona, i perquè pensàvem que ens convenia quedar-nos un matí amb el Pau tranquil.lament i sense soroll.

La primera no ha pogut ser. Ha marxat la llum, i ens hem quedat sense connexió tot el matí.

La segona sí. Hem estat amb el Pau jugant a l'habitació, si ens venia de gust baixàvem al parquing a jugar, i tot això ha permès anar fent descobriments: li agrada que el perseguim, fer tombarelles al llit, xutar i córrer darrera una pilota, jugar amb capses i ampolles buides, però no li agraden els peluixos ni els animals en general (li hem ensenyat un llibre on hi havia fotos d'animals, somicava). També va aprenent a demanar pipi, i aquí han tornat a aparèixer els papes novells amb resultat de pixats per terra, pels pantalons, els calçotets, l'alfombreta del lavabo,... i alguna a dintre la tassa també (O què us penseu?) 

Durant el matí ha plogut, i jo he compartit amb el Jordi (un altre papa novell) l'experiència d'anar a treure calers a un banc etíop. El caixer s'ha bloquejat, l'han desbloquejat... Com? doncs apretant un interruptor que hi ha al costat del caixer!! Ni hi ha hagut manera, i hem entrat a l'oficina. Passaport, adreça de l'hotel , telèfon, ... i una peça rodona per anar a una altra finestreta a recollir els diners. Curiós.

A la tarda les mames i els fills han anat a l'oficina d'immigració per fer-los els passaport, però no ha pogut ser (teníem una reunió, o el guia ha arribat tard?? mai no ho sabrem...)

I al vespre ha arribat el gran descobriment del dia: el Pau ha descobert el plaer de jugar a la banyera. Ja l'havíem banyat abans, però no ho disfrutava. I avui sí. Esquitxades, xap xap a l'aigua, riures, i papes novells xops. 

Total ,que estem cansats. Prometo no riure quan vingui un papa no novell i em digui que ja veuràs com cansen els nens. Ara el Pau ja dorm des de fa una mitja hora. Com veieu, les últimes entrades al blog les faig quan el Pau ja dorm, perquè abans no hi ha manera...