… I un altre any

Doncs sí, això del bloc ja es veu que anirà d'any en any… Com deia a l'anterior entrada, el facebook és més fàcil i immediat, però el bloc és més romàntic.

I ara rellegint l'última entrada veig que és una bona idea partir d'unes quantes fotos per anar-vos comentant què gran que s'ha fet el Pau, i les coses que li han anat passant.

Com ara el seu cinquè aniversari. Ara el joc és que busqueu una entrada del bloc de gener del 2012 o 2011 i compareu. El Pau creix, com tothom!!

… I a mida que creix, li anem trobant aficions. Com ara pintar. Aquest és el dibuix que va fer als reis Mags, el desembre de 2012.

 I ara ve l'apartat papes orgullosos, perquè les següents fotos són del dia del lliurament de premis de dibuixos escolars d'alumnes de la comarca. Pau Balaguer Caba, primer premi categoria P4. Millor dibuix del Pla d'Urgell. Poca broma!!

I encara més aficions, putinejar a la cuina. Remenar pastissos, ous,…

Queda pendent un video del Pau trencant i batent ous per fer una truita. Llàstima d'errors al Google… 

Foto amb la MRosa… Bona foto que encara tinc com a fons de pantalla al meu ordinador.

I també seguim fent excursions. Aquí una parada mentre fèiem la via romana d'Àger. A l'hora de fer excursions, el dia abans o els primers 10 minuts són crucials. El Pau no vol sortir, es vol quedar a casa, "és molt avorrit, molt cansat…" però un cop comencem a caminar, tot passa de cop. Caminar i sortir és guai… amb la moderació que cal amb un nen de cinc anys!!

Aquí quan vam sortir de cap de setmana cap a Salardú, mitjançant el programa "Vacances en família". Un cap de setmana en un alberg de joventut, molt bé de preu.

Que sí, que es va fent gran… Ulls.

També toca fer el pallasso. Aquí a Barcelona, un día que es va voler vestir tan ràpid que va equivocar-se en l'ordre de posar-se la roba. Però tot té solució, cap problema.

Apartat descobriments gastronòmics: els calçots. Això és a Valls, al març. Li van encantar els calçots. Menjar amb les mans, tacar-se, què més vols?

I la mona, és clar. Que no falti la xocolata. L'avi Josep s'encarrega de trobar la que en té més, i dura tot l'any!!

A Barcelona és el cosí gran, i s'encarrega d'atendre i entretenir la Vinyet amb els contes, i també la Izarbe. El Pau és canaller, i quan veu algun nen petit se li atança, li fa gracietes, carícies… són uns gestos que amb d'altres nens no acostumem a veure, i encara ara ens sorprenen.

Amb això dels "gran i petits" cal avisar a tothom qui llegeixi aquest bloc que el Pau ja no és petit, és mitjà. Que sapigueu que l'ofen MOLT quan al menjador criden als petits a dinar o al pati, i l'inclouen a ell. "No és just", diu. "Jo no sóc petit, sóc mitjà. Els petits són els de P3 i P4". Apa, avisats esteu.

Maquillat durant el festival "Esbaiola't", a Esterri d'Àneu a l'estiu. Bon cap de setmana per passar amb canalla. Com el Festival de teatre de Tàrrega, però per a petits.

I passant-s'ho molt bé al Tibidabo. Entrades aconseguides per l'avi Quim, que a partir d'ara té la responsabilitat de trobar l'oferta quan arribi l'estiu.

Una de les coses que més li agrada fer a l'estiu: nedar. I la veritat és que és ràpid, el punyetero. No com son pare… més aviat com sa mare.

Vacances d'estiu a Pineda de mar. Si vull fer migdiada, no em deixa. I a sobre li fa gràcia!!

Li cauen dents. Ens diuen que és una qüestió genètica, i la veritat és que en això va molt avançat. També passa que li cauen aviat, i li costen molt de sortir, i el resultat és moltes setmanes menjant de costat i moltes fotos sense dents.

Apartat sociocultural: vam participar a la Via Catalana, i s'ho va passar molt bé. Encara ho recorda i en parlem, tot i que el seu gran record és quan corríem tots agafats de la mà. Cadascú els seus, de records.

Apartat cultural: visita a la fundació Tàpies. El Pau el va treballar a classe, i li va fer gràcia veure els mateixos dibuixos… en versió original.

Aquí intentant copiar un Tàpies.

I quan tornem al cole… aquest any ja li ha tocat fer algun deure. Aquí un dibuix de la mare. Cap problema. Molt guapa, ulls blaus… però el papa… allò que tothom diu si són els sostenidors, en realitat són les butxaques del xandall d'anar per casa. Influència del senyor Tàpies????

…I arribem a finals d'any. Al desembre, com ens passarà sempre, se'ns acumulen un munt de celebracions. La primera és l'aniversari de l'arribada del Pau. Aquest ja és el tercer, i cada any li toca un pastís de galetes i coco (que resulta que es diu Fabiola), amb el número d'anys a sobre i amb Lacasitos (aquí hi ha el número 3, però no es veu gaire…)

I per seguir amb les celebracions anem a Barcelona a menjar Injera (el menjar típic etíop). Aquí, saludant el seu tercer aniversari.

Ja han passat...

Avui m'ha donat per revisar el bloc... i vaja, més d'un any sense tocar-lo.

El cas és que ja fa uns dies que vull penjar alguna foto aquí, per compartir-la, doncs penso que el facebook ens ha tret protagonisme (a nosaltres i al bloc), i el bloc encara ha de tenir cert protagonisme romàntic, ja que va ser aquí on vam penjar les primeres fotos del Pau, de tota l'experiència del viatge a Etiòpia, de com el Pau s'ha anat fent gran, i no deixa de ser el seu (i el nostre) diari personal, més enllà del facebook.
I com que explicar fil per randa tot el que ha passat en l'últim any podria acabar sent feixuc, he pensat que el millor que puc fer és seleccionar unes quantes fotos o videos, i comentar-los.

Som-hi: ha passat molt temps des de l'última entrada. Ha tingut tres cosinetes més, l'hem batejat, hem fet viatges i excursions, i tot va passant tan ràpid i tan bé que sembla que el Pau ha estat sempre amb nosaltres.

El primer carnestoltes a Linyola el va passar disfressat del Patufet. No en va fer gaire cas, encara no entenia gaire el que passava, però va ser una festa divertida.

 La primera (o segona, hi hem anat ja vàries vegades) al zoo. Li agrada veure animals, lleons, i hipopòtams sobre tot, i ens serveix (també) per parlar de l'Àfrica, i dels animals que hi ha. 

La típica foto que li ensenyarem quan sigui adolescent. El segon Tió a cal Caba. El desembre del 2011. Va cagar una caixa de disfresses per als nens i les nenes. Després de no voler fer cagar el tió (perquè el cosí Hug no ho volia fer) en veure els regals va esclatar de nervis va cantar i ballar molt, i finalment va acabar disfressat d'Spiderman... amb ales de princesa/papalllona. Espectacular.

Una excursió a Santa Coloma de Queralt. Aquí, fent el descans de Trina i jugant amb la mare a fer puzzles, que hem descobert que és un joc que li encanta.

I també descobrim que li agrada sortir a caminar amb nosaltres, caminades de vàries hores per rutes faciletes, això sí. Adequades per a nens. L'última a Àger, ja penjaré fotos.

Ara jugant amb mi, també a construccions. El Lego.

Ara fent el pallasito a coll del papa. per cert, això del coll aviat s'acabarà, que el Pau ja fa 19 kilos, el papa 42 anys, i en algun moment ja no podré...

El juliol del 2012, a Argentona, vam fer una sessió de fotos familiars. El Pau amb les seves cosines de Barcelona, la Vinyet i la Izarbe. I els avis, és clar.

Al cotxe del meu cosí Joan, a Palma. Juliol del 2012. Regal dels 40 per a la MRosa. Un cap de setmana a Palma, amb excursió en lanxa inclosa. El que va recrodar el Pau és el descapotable del Joan i les hamburgueses d'un sopar. El viatge en lanxa també.

Les vacances d'estiu a Menorca, agost de 2012. Segon cop, i segurament últim (de moment). Ens ho vam tornar a passar molt bé; Menorca és ideal per anar-hi amb canalla. Hi ha excursions fàcils i  variades, i totes les platges premeten que el Pau s'hi esigui sol, i en disfruti, doncs són tan planes que cal caminar molt enllà per a que cobreixin.

S'ha acabat l'estiu, i  tornem a la rutina. classe de música, Li agraden però cal una atenció que de moment el Pau encara ha d'anar descobrint... Ja veurem a on ens porta...

I ja hi tornem a ser. Desembre de 2012 fent el passebre amb la mare...

  
... Gener de 2013, els reis venen a casa a portar els regals

I aquí el tornem a tenir, jugant amb cotxets (hot wheels) i puzzles, un dia qualsevol de les vacances de Nadal.

 Bé, com deia, un recull de les últimes fotos que m'han fet gràcia d'aquest any 2012. Seguiré, que tinc el bloc abandonat.

El Pau es fa gran...

 ... i ens ho repeteix constantment. "Sóc gran i menjo sol, sóc gran i no us agafo de la mà, sóc gran i faig pipi sol",... i poc a poc comença a treure's la roba ell sol, també. En el moment que li vaig veure fer, jo també ho vaig començar a pensar seriosament. I és clar que ja li veiem fer coses cada vegada més autònomament, però sempre sorprèn amb alguna novetat.

Fotos de les vacances a Menorca. Molt llunyà ara mateix, però el record quan miro les fotos o els videos encara és molt present. Molt bé Menorca, molt recomanable per anar-hi amb canalla. Platges petites i gens massificades, i tots és molt a prop (en cotxe, això sí). El Pau s'ho va passar genial a les platges, perquè l'aigua era molt calmada i neta.


La segona foto és del sopar de comiat que vam fer. Una altra prova que el Pau es fa gran. Vam sopar molt bé, i el Pau es va portar com tot un senyor. Al final postre consistent en megacopa de gelat amb xocolata i caramel. Papa i fill contents amb l'esperiència. La foto ho demostra. Sense paraules.

Primer dia de l'escola dels grans. Compareu-la amb la del primer dia de la Llar d'infants, i mireu si ha crescut... També va ser un dia normal... Va entrar una mica seriós, però cap problema. Potser els dies següents sospitàvem que no hi estava gaire a gust, però no va ser cert. La mateixa mestra ens va dir a l'entrevista de presentació que no es fa gens estrany, que és molt autònom, tot molt bé. Pel que diu tothom, el Pau és molt més autònom fora que a casa... Vaja!! Però també diu tothom que això és normal, que a casa passen més, que s'acomoden,... El que diem, un nen normal.

PARÈNTESI AL BLOG. DESPRÉS DE GAIREBÉ UN ANY ESCRIVINT-HI, FAIG UN ESMENT QUE NO DIU RES DEL PAU.
Foto dedicada a la gent del Clot. Aquestes floretes em van tocar a la fira boja del maig. A l'agost estaven així d'estupendes.El doble de quan em van tocar. Això s'havia de dir!!

El bateig. No vam voler fer cap festassa a l'ús, i per tant les fotos tampoc són les que us espereu...

... I per acabar, una barreja de coses divertides que hem vist. El Pau corrent amb la seva bici,

pizzes, ous ferrats i anar fent...

És clar, si ja tenia el bloc mig penjat, durant l'estiu ja us podeu imaginar... i la veritat és que hi ha tema per penjar, perquè el Pau cada cop parla més, cada cop és més autònom, i cada cop més de tot.
Recupero les entrades al bloc perquè hi ha videos que no volem perdre, i que segur li voldrem ensenyar quan sigui gran. Per riure. I perquè en tinguem un record molt emocionant. Aquí teniu el proper Ferran Adrià:

 

Ja veieu que s'espabila. Realment és sorprenent la capacitat d'adaptació i d'aprenentatge que demostra. Si això ho llegeix algun pedagog, algun psicòleg, algun mestre, dirà "és clar, a aquestes edats son espongetes..."; evidentment tothom ho ha sentit a dir alguna vegada, però ara que ho hem viscut realment és espectacular.
Un altre video de menjars. Li deia a la MRosa que sembla que només gravem videos del Pau menjant... però vull pensar que només és casualitat. Video destinat a la llagrimeta de les àvies (o no).

Queden lluny els temps dels "macarrons no". Menja com qualsevol altre. Bé això tampoc, perquè el Pau menja de tot, i fins i tot les mestres de la guarderia se'n sorprenien. Això sí., queda una assignatura pendent: la clara d'ou en qualsevol forma. N hi ha manera. Temps. Cal temps.

A Linyola, el Pau segueix acostumant-se a tot. A l'estiu, dinars o sopars a casa els avis, amb els cosins, descobrint la tele, i demanant per sopar el que a ell li agrada.






Un altre gran descobriment han estat els gelats. Sense paraules. Si menja gelat hem de portar un carregament extra de mocadors, tovallons, o papers diversos.

Ja veieu que el bloc es deu assemblar a qualsevol altre bloc de nens que pogueu seguir, però els que ho vivim en primera persona estem realment encantats amb el Pau i la seva evolució. No deixem de meravellar-nos. Amor de papes, en deuen dir...

Bé fins aquí. Torno a prometre més constància amb el bloc, perquè no he pogut penjar videos del Pau en bici, en camió (sí, sí,... el tiexavi va marcar profundament)

i 5 mesos més tard...

Ja ni recordava el bloc... ningú en parlava... Fins que han fet aquest reportatge a TV3 sobre adopcions internacionals (l'endemà). Ens vam perdre la primera mitja hora, però després... un munt de records ens van tornar al cap. Sembla molt llunyà, però ha fet només mig any que coneixem el Pau. MIG ANY!!
Ara veig que vaig escriure una entrada cap al mes de març,... sense fotos, i ara torno a recuperar el bloc. Igual ningú se n'entera, però tampoc és cap propòsit recordar-ho. Simplement és una excusa per penjar fotos nostres i del Pau, i veure com va creixent i com es va adaptant...

Aquesta és una foto que vam fer a l'estany d'Ivars. Ens va agrdar, i la tenim a la nostra habitació.

L'1 de març va començar a anar a la guarderia, vam fer les seves primeres fotos com a estudiant. Cap problema. Va entrar rient, i encara ara riu quan entra... i quan en surt (esperem que no sigui cap mal símptoma).

Seguim fent excursions i ens ho passem molt bé. Com qualsevol de vosaltres que tingueu fills. Aquesta és a la font Vella, molt a prop de Linyola.

Deures de la guarderia... Havia de portar fotos de casa per fer un àlbum, i entre d'altres vam triar aquesta:

Una opció més difícil va ser la que havia de demostrar que ja se sap posar alguna peça de roba ell sol ("jo tu sol", com diu ell). Aquell dia no hi havia manera, però us asseguro que se'n posa (cada matí el porto jo, i si no ho fes, no sortiríem de casa...)

Aquesta foto és maca. Excursió al Delta de l'Ebre el cap de setmana del nostre aniversari de bodes. Fa tot just una setmana. Típica happy family, però no hi ha manera de fer riure al Pau (és més de riure espontani, ell)

Per als que us agrada el video... Recordeu el tema dels macarrons dels primers dies? Superats!! Menja macarrons igual que qualsevol altra cosa (era qüestió de tastar els de l'àvia Maria...) Hem de reconèixer que aquest plat no se'l va acabar; n'hi havia molts (més que menú infantil era juvenil), però podem donar fe que n'han caigut d'altres. Recordem els de la casa de Colònies la Manreana: plat adult de macarrons, i el Pau se'l va fotre sencer. Cap altre nen de  l'excursió ho va fer... Olè!! No en tenim proves gràfiques. Llàstima.

Bé, per re-començar el bloc no està malament.. Recull de fotos simpàtiques, i el propòsit de no tornar a perdre el costum d'escriure.

Ja han passat 3 mesos...

I Déu n'hi do, com està el Pau, i com estem nosaltres. Tots contents, i el Pau adaptant-se d'allò més bé. Amb daltabaixos, és clar, però fent-nos gaudir d'aquesta experiència.

Fa gairebé dos mesos que no escric a bloc, però us asseguro que provaré de posar-m'hi més sovint. El que passa que he entrat en una rutina que fa que no hi pensi. La rutina de la feina, de ser papa, de la normalitat. I ara que hi penso, la mateixa normalitat fa que oblidi que un dia vaig començar un bloc on volia escriure sobre l'experiència de ser papa, fer el seguiment del procés d'adopció a Etiòpia, i ja no penso a escriure. 

M'hi torno a posar ara mateix. Encara que només sigui per ensenyar-vos fotos fotos noves.

Veig que l'úiltima entrada és del 8 de gener, però no tenim cap foto de Reis, vaja